Resultats de la cerca
Es mostren 3026 resultats
Castell de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu…
Canton
La ciutat xinesa de Canton i el riu Zhu
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Guangdong, a la regió del Centre-sud, Xina.
Situada vora el delta dels rius Xi, Bei i Dong, que li ofereixen fàcil comunicació amb el centre del país, la ciutat s’estén al llarg de la vora esquerra del riu Zhu o “de les Perles”, si bé l’àrea urbana comprèn d’altres nuclis més allunyats, com Huang-pu Whampoa, port per a vaixells oceànics El nucli antic és el centre d’afers, mentre el sector modern, a l’oest, construït després del 1921, que hom enderrocà les muralles del clos vell, concentra les funcions industrials Hi ha un barri flotant d’embarcacions, densament poblat Fou el port més important de la Xina meridional, amb exportacions…
Territori de Bàrcino (Barcelona)
Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix Imperi, i no…
Adam Smith
Economia
Economista escocès.
Significa el punt de partida de l’ escola clàssica i un dels més importants de la història del pensament econòmic Entre els seus mestres, al Glasgow College, tingué el filòsof Hutcheson, que l’influí molt El 1751 ocupà la càtedra de lògica de la Universitat de Glasgow i, poc després, la de filosofia moral Durant tretze anys treballà com a professor en aquesta universitat, on començà a elaborar les idees que donaren forma a la seva obra més famosa Han estat editats els apunts de les seves explicacions del 1763 Lectures on Justice, Police, Revenue and Arms Contribuí a donar-lo a conèixer la…
Bihar
Bihar. Stupa conmemorativa de la il·luminació del Buda a la localitat de Buddhagaya
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Patna La part septentrional és constituïda per la planura del Ganges mitjà, i la meridional, més muntanyosa, enclou la part oriental de l’altiplà de Chota Nagpur La major part de l’estat pertany a la conca del Ganges, i solament el sector sud-oest és drenat pels afluents del Brāmani La densitat de població és elevada, especialment al nord Els nuclis urbans més importants són Patna, Bhāgalpur, Gaya, Rānchī i Jamshedpur És una regió fèrtil, ben irrigada l’arròs ocupa en molts llocs les dues terceres parts de les terres conreades i dóna normalment dues o tres collites anuals la…
música andalusina
Música
L’art musical del palau cordovès dels omeies es convertí aviat en un fidel reflex del de Damasc, amb esclaves que cantaven en àrab tot pulsant les cordes del llaüt.
Foren famosos els cantors i instrumentistes orientals que actuaren a la cort dels omeies, però l’impuls musical decisiu fou donat per Ziryāb, poeta i filòsof de Bagdad, arribat a Còrdova el 822 Fou el creador de l’escola andalusina, que donà alguns teòrics importants, i d’un repertori amb quatre modes fonamentals i llurs derivats que donaren naixença a les 24 nūba andalusines, forma parallela de les grans suites vocals instrumentals L’Orient no té un equivalent d’aquestes grans nūba , que podien durar hores i hores Al segle X, la cort omeia resplendí amb un gran luxe musical arribaren a…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
patriarca
Cristianisme
Dret canònic
Títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l’imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l’Església catòlica.
El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la seva seu, sense…
federats
Història
A l’antiga Roma, denominació donada als pobles bàrbars que, mitjançant un tractat, es lligaven a Roma; més tard, aquesta denominació s’estengué a les forces mercenàries bàrbares al servei de l’imperi Romà.