Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
defensa escombra
Futbol
En el futbol, jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.
espinífex
Botànica
Planta herbàcia dels gèneres Spinifex i Triodia, de la família de les poàcies, amb llavors espinoses i fulles rígides i tallants, pròpia d’Austràlia i l’Àsia Oriental.
semiminima
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIV al XVII i que equival a la meitat d’una minima, d’on prové el seu nom.
Aparegué, com la minima , al segle XIV En la notació de l' ars nova es representa com una minima amb un ganxo a la part superior dreta En la notació blanca del Renaixement s’indica indistintament amb el cap negre o blanc El seu silenci és com el de la minima , però amb un traç horitzontal a la part superior dreta Equival a la negra actual
Sant Martí de Torroella

Restes de la Torre dels Moros o del Telègraf, que donà nom a Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble (230 m alt.) i antic cap del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), al qual donava nom, a l’esquerra del Cardener.
El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d’aquest riu El poble de Sant Martí de Torroella perdé les funcions de capitalitat històrica del terme l’any 1905, en traslladar-se la seu del municipi al nucli urbà de Sant Joan És un poble de cases disperses, amb un petit nucli aturonat a l’esquerra del Cardener entorn de l’església parroquial, dedicada a sant Martí de Tours L’origen del nom s’ha de cercar en una petita torre de vigilància sobre el gual del riu, situada aproximadament a l’indret…
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
© C.I.C-Moià
Poble
Poble del municipi de Santa Maria d’Oló, Moianès.
Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el…
Salzburg
Divisió administrativa
Land d’Àustria, entre el Tirol a l’W, Caríntia al S, Estíria a l’E, Alta Àustria al NE i Baviera al NW.
La capital és Salzburg Correspon a la conca del riu Salzach afluent de l’Inn, entre la serralada dels Tauern al s i les muntanyes dels Alps de Kitzbühel al N A causa del caràcter muntanyós del territori, té una densitat de població 67 h/km 2 est 1990 inferior a la mitjana del país El Pongau, regió que correspon a la vall inferior del Salzach, és la zona més poblada i més industrialitzada D’economia forestal i ramadera, posseeix jaciments de sal, ferro i coure Té importància la producció d’energia hidroelèctrica Indústria diversificada alimentàries, de la fusta, químiques i metallúrgiques d’…
baronia de Palafolls
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls, que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s’Abanell i s’Auguer).
Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
locomotora dièsel

Locomotora diesel elèctrica (BB 67 400)
© Fototeca.cat
Transports
locomotora accionada per un motor de combustió interna, el rendiment del qual és molt superior al de la màquina de vapor.
La provisió de combustible li permet una gran autonomia, i el manteniment és reduït D’altra banda, la locomotora dièsel no requereix les installacions fixes d’una línia electrificada Tot això fa que la modernització de línies de mitjana importància tingui lloc amb locomotores dièsel, amb preferència a les locomotores elèctriques No sempre, però, s’esdevé així, puix que la locomotora dièsel té una potència limitada, mentre que la locomotora elèctrica i la de vapor poden aconseguir, en un moment determinat, una potència instantània considerable, quan cal un esforç excepcional El motor dièsel no…
paper
Psicologia
Comportament que, en una societat determinada, cal esperar d’una persona amb relació a una posició o estatus social determinat.
El terme de paper sovint és utilitzat com a sinònim de posició social Tanmateix, hom considera el paper social com a actualització d’una posició en el curs d’una interacció social, en la qual és essencial l’existència d’un altre paper que li és complementari o oposat així, el metge desenvolupa el seu paper amb relació al paper que correspon al pacient Segons el context, els individus que desenvolupen els papers hi adscriuen una sèrie d’expectatives compreses en un conjunt de drets i obligacions Tanmateix, aquestes expectatives posseeixen sempre un marge d’incertesa, ja que es tracta d’…