Resultats de la cerca

Els membres de la família alu, presents també en altres mamífers, tenen una longitud de 200 a 300 parells de bases Es troben repetides de 700 000 a 900 000 vegades per genoma, cosa que representa el 10% del genoma humà Se'n desconeix la funció Són emparentades amb els retrotransposons, cosa que les capacita a moure's pel genoma

Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro…

Anomenat també ximpanzé pigmeu , fou considerat molt de temps una subespècie del ximpanzé   Pan troglodytes , però des del 1933 ha estat classificat com una espècie diferent, cosa que han confirmat posteriors anàlisis d’ADN, les quals indiquen que ambdues espècies se separaren d’un tronc comú fa menys d’un milió d’anys Així mateix, estudis genètics també han demostrat que el bonobo és, juntament amb el ximpanzé, el primat més pròxim a l’ Homo sapiens , amb el qual comparteix al voltant del 98% del genoma Tot i que de dimensions similars, el bonobo és més esvelt que el ximpanzé i…

Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…

Fill d’emigrants jueus russos, l’any 1941 es graduà en química a la Universitat de Miami Durant la Segona Guerra Mundial supervisà la installació elèctrica d’una fàbrica d’armament a Memphis i el proveïment d’aigua dels establiments on s’allotjaven els pilots de guerra a Miami Beach Rebutjada la seva sollicitud d’estudiar a la Universitat de Yale, l’any 1949 obtingué el doctorat en química a la Universitat de Columbia Posteriorment fou professor a la universitat Western Reserve de Cleveland fins el 1953, any que s’incorporà al departament de farmacologia de Yale, on desenvolupà tota la seva…

Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons

Hom empra a aquesta tècnica en estudis de taxonomia genètica, en què calcula el percentatge d’afinitat dels brins, i també en l’estudi de l’expressió genètica dels cromosomes

Es fonamenta en el principi que el comportament global d’un sistema complex és determinat per interaccions paralleles entre un gran nombre d’elements, les quals són governades per regles locals i simples La interacció entre elements fa emergir la complexitat del sistema La vida es considera una propietat emergent, de manera que pot investigar-se especificant unes regles locals en un sistema artificial —per exemple un programari d’ordinador— i observant el grau en què les propietats globals obtingudes en el sistema artificial s’assemblen a les propietats reals dels sistemes vius D’altra banda…

Estudià medicina i ciències naturals a les universitats de Poitiers i París Es llicencià en ciències el 1955, treballà com a professor auxiliar de fisiologia de la Sorbona i el 1960 es doctorà Durant la dècada de 1960 dugué a terme una intensa activitat al departament d’investigació vírica del Medical Research Council de Carshalton Londres, a l’Institut de Virologia de Glasgow Escòcia i com a director de l’Institut du Radium, conegut més tard com Institut Curie Fou cap de la unitat de virologia de l’Institut Pasteur de París 1972-2000, institució que dirigí 1991-97 Fou membre del Centre…