Resultats de la cerca
Es mostren 1867 resultats
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…
Santa Maria de Cavanac (Estagell)
Art romànic
La villa Cavanaco , possessió, el 901, de Leudoví, antic vescomte de Narbona destituït i retirat al Rosselló amb la seva esposa Arsenda, besneta del comte de Barcelona Berà I, esdevingué una propietat de l’església d’Elna, la qual, el 991, en feu un intercanvi, juntament amb l’església del lloc, amb l’abadia de Sant Esteve “campo Cavannago cum ecclesia qui ibidem est” Més tard, la propietat fou adquirida per l’abadia cistercenca de Santa Maria de Clariana o de Jau, al Conflent Es desconeix avui l’emplaçament d’aquesta església dins el territori de la “granja de Jau”, apellació actual de l’…
Torre d’Afif (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà
Castell de Montargull (Anglesola)
Art romànic
La primera referència històrica del castell de Montargull és de l’any 1196, en què Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Anglesa atorgaren a Santa Maria de Solsona els drets que tenien en la condomina de Rossell, en canvi de la parellada d’alou que el seu pare Bernat d’Anglesola havia promès pel castell de Montargull i per la malifeta que havia fet al castell de la Fuliola Segons els fogatjaments del segle XIV el terme era dels Anglesola Actualment, al lloc que ocupaven l’església i el castell de Montargull hi ha la masia del Mingot, al nord-oest del poble d’Anglesola, tocant a…
Castell de Viver (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat a la petita ondulació on s’assenta l’actual poble de Viver de Segarra, al nord-oest de Portell És esmentat per primera vegada el 1098 entre les afrontacions del castell de Portell, a ponent En el testament sacramental de Ponç Ollemar, potser senyor del castell, jurat el 1119, es féu donació a la catedral d’Urgell de tot l’alou que tenia al castell de Viver i al seu terme, amb els homes, la jurisdicció i els censos, excepte l’església, que havia donat a Santa Maria de Guissona Al segle XII apareix una família de castlans cognomenats…
Sant Simeó de Castellnou de Bassella
Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de tipus…
Torre de Ventallols (Sant Cugat Sesgarrigues)
Art romànic
Possiblement es trobava on ara hi ha la masia coneguda com Mas Comtal, al peu de la Carrerada Antigament aquest sector pertanyia al terme d’Olèrdola És documentada per primera vegada l’any 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló La torre era propietat a mitjan segle XI dels Santmartí En el testament de Mir Geribert, dictat el 1054 i promulgat el 1060, aquest donà a la seva filla Adelaida l’alou de Ventallols amb la seva torre Aquesta fortificació fou destruïda durant la falconada duta a terme pels almoràvits entre els anys 1107 i 1108 i ja no es tornà a reedificar
Sant Romà d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Aquesta capella, de construcció tardana, apareix esmentada l’any 1260, en un instrument de confirmació del document conegut com a fals III de Gerri , en el qual el comte Frèdol donava al monestir de Gerri, entre altres béns, l’església de Sant Romà d’Escós Potser es troba ja consignada aquesta església en la donació que l’any 1089 feren el comte Artau II i la seva muller Eslonça, Ot i l’abat Pere Ricoll de Gerri, a mestre Ramon, constructor de l’església de Gerri, de l’alou de Santa Maria a Sant Romà d’Estac, que caldria identificar amb la capella de Sant Romà d’Escós
Gerb
Poble
Poble i antic terme del municipi d’Os de Balaguer, a la Noguera.
Separat del sector principal pel de les Avellanes i de Castelló de Farfanya, a la dreta del Segre, aigua avall del pantà de Camarasa, al peu del nucli antic, enlairat, que presidí l’antic castell de Gerb Aquesta fortificació fou bastida pel comte Ermengol IV d’Urgell pels volts del 1082 per a fer-ne la base de la conquesta de Balaguer, i durant uns quants anys fou capital del comtat El 1106 els comtes el cediren en alou a l’església de Santa Maria de Solsona L’església parroquial és dedicada a sant Salvador Formava municipi independent a mitjan s XIX i en 1937-39
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina