Resultats de la cerca

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de governació…

Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…

Durà del 1431 al 1449 La sessió inaugural fou presidida, en nom del cardenal Cesarini, per Joan de Ragusa i per Joan de Palomar, ardiaca de Barcelona La poca afluència de bisbes mogué el papa Eugeni IV a suspendre'l, però els pares conciliars, defensors de les teories conciliaristes, no solament s’hi oposaren, sinó que proclamaren novament els drets de Constança concili de Constança i fins i tot citaren el papa a judici Al cap de dos anys de pugna i havent aconseguit els pares de Basilea la pau amb els hussites gràcies a una ambaixada enviada a Praga, presidida per Joan de Palomar 1433, el…

Vida i obra Docent de professió, es donà a conèixer com a poeta en l’antologia Carn fresca Poesia valenciana jove 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, premi Crítica del País Valencià 1985, Navegant obscur 1987 i El desert 2002, premi Crítica dels Escriptors Valencians 2003 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’englantina d’or als Jocs Florals de Barcelona el 1982 L’any 1988 aparegué…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Estudià amb els mestres Vehils i Sabater i debutà al Gran Casino del Masnou amb Rigoletto 1925 Aquell mateix any fou contractat per a fer una gira d’espectacles lírics per Catalunya i la temporada següent realitzà diverses actuacions arreu de l’Estat espanyol Amb un ajut econòmic de la vila de Taià, viatjà a Itàlia, on cantà en diverses localitats Havent tornat, poc després hi anà de nou a estudiar gràcies a la beca Alfons XIII de Barcelona, i actuà amb èxit en teatres italians al costat de les millors figures del moment Realitzà una notable carrera a Europa i a Amèrica on cantà una…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran…

Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…

És una secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopalladià 1854 de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d'Art Modern d'Olot L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot Aquests edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del segle XVIII i mitjans del segle XX La destacada collecció d’art dels segles XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga i els seus…

Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de…