Resultats de la cerca

Fill del rei  Jaume II  i  Blanca de Nàpols Fou educat pel cavaller Pere Calderer El 1324 el seu pare creà per a ell el comtat de Prades amb la baronia d’Entença El 1326 hom gestionava el seu matrimoni amb Beatriu de Xèrica, però acabà casant-se amb Blanca I de Tàrent, que s’intitulava dèspoina de Romania, cosina germana seva Havent enviduat, el 1337 intentà de casar-se amb Elionor de Sicília, però no havent pogut obtenir la necessària dispensa papal, el 1338 contragué matrimoni a València amb Maria de Xèrica El 1341 permutà amb el seu germà Pere el comtat de Prades pel d’…

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General…

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…

El primer esment del castell de Sant Martí de Maldà és de l’any 1135, en què Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç van vendre a Berenguer Arnau d’Anglesola i la seva muller Guisla el castell de Sant Martí, en alou, i el castell de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, per 15 morabatins Berenguer Arnau d’Anglesola, senyor de Bellpuig, fou el fundador de la línia de Bellpuig de la casa dels Anglesola Del 1152 és la notícia segons la qual Pere, segurament castlà, encomanà a Bernat de Conill els castells de Maldanell, Llorenç i Sant Martí Pere concedí a Bernat de Conill un terç…

Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la premorí La…

Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…

Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…

Filòloga i professora, ha publicat les narracions infantils Els gira-sols blaus 1993 i El pirata 101 1995, i els llibres de poesia Olis sobre paper 1996, premi Senyoriu Ausiàs Marc 1995, A cor què vols 1997, Reflexió de la llum 1999, premi Ciutat d’Olot-Joan Teixidor 1998, Jardins d’amor advers 2000, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover 1999, Pou de glaç 2002, premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc 2004,  Baies 2005, premi Cavall Verd de poesia,  Molí encès 2005,  L’ocell a la cendra 2010,  La mà interior 2011,  La llum constant 2013,  En el teu nom 2015,  Beatriu o la frontera…

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…