Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del sud-est A despit de les importants mutilacions que ha sofert l’edifici original és perfectament visible l’estructura del temple, del segle XI, amb la capçalera ornamentada a la manera llombarda F Tur L’antiga església de Santa Maria de Fenals també coneguda per Sant Marc es troba a l’indret de Fenals d’Amunt, de poblament dispers, al cim d’una carena de les Gavarres Al costat de l’església hi ha només el Mas dels Monjos o Mas Castelló, avui deshabitat Mapa 334M781 Situació 31TEG014319 Per la carretera local de Calonge a Romanyà de la…

Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la campanya de Màlaga…

Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur fill i hereu 1348 de Gilabert V de Cruïlles i Dionís Fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III 1329, prengué part en la campanya del Rosselló 1345 i fou alcaid de Morvedre 1348 Participà en l’expedició de Sardenya del 1354 El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en…

Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…

Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total…

Tingué una certa vitalitat als s XIII i XIV El 1441 ja es trobava ruïnós i mig abandonat En data desconeguda s’uní a Sant Daniel de Girona No en romanen restes

Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…

Hi ha una important indústria de ceràmica Gres Català i una de teules Sugranyes La capella de Santa Maria, dalt d’un turó, és d’origen romànic fou sufragània de Conill fins el 1878, que fou unida a Mirambell Al s XIX formava un municipi