Resultats de la cerca

Entre els fundadors figuren Miquel Batllori , Alberto Boscolo , Jordi Carbonell , Giuseppe Grilli, Giuseppe E Sansone , i Giuseppe Tavani Ha organitzat tres sessions d’estudis, a Roma 1977 i 1978 i Nàpols 1979 Dels treballs presentats a les dues primeres reunions, n'ha resultat una rica documentació bibliogràfica 1945-79 d’estudis italians sobre cultura catalana, que fou publicada a Cosenza sota el títol Il contributo italiano agli studi catalani 1981 Posteriorment ha organitzat seminaris i ha organitzat deu Congressos Internacionals 2012 Publica estudis, actes de congressos,…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…

Format amb Francesc d’Alexandre Galí i al Cercle de Sant Lluc Fundà, amb Pere Daura, Emili Bosch i Roger i altres, l’Agrupació d’Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on fou influït per l’obra de Delacroix Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós Olost, Santa Maria del Camí, etc i realitzà projectes de Josep Obiols per a l’església d’Arenys de Mar Professor de l’Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals Josep Maria…

S’especialitzà en l’arreplec i l’estudi de premsa catalana, tema sobre el qual escriví abundantment des del 1925 en publicacions com el Butlletí de la Federació de la Premsa Catalano-Balear , o el setmanari Curiositats de Catalunya , del qual es feu càrrec de la secció “Nostra premsa” Més tard collaborà a Serra d’Or , La Vanguardia , Destino , Bages  i Ausa , entre d’altres Amb els periodistes Francesc Carbonell, José Monfort i Rafael Bori escriví La presse catalane depuis 1641 jusqu’à 1937 1937, primer inventari exhaustiu sobre el tema També és autor de La premsa de Barcelona…

S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J Cassadó Posteriorment estudià piano amb E Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V Mustel harmònium i M García cant A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la…

Començà a jugar al Tennis Brisamar de Coma-ruga i també al Masia Blanca, el Club Tennis Vendrell i el Reial Club de Tennis Barcelona En categories inferiors fou campió d’Espanya infantil i cadet 1973, d’Europa cadet 1977 i de l’Orange Bowl 1978 Com a professional guanyà el Challenger d’Agadir 1985 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1988 Passà a exercir d’entrenador Dirigí Tomàs Carbonell, Francis Roig, Carles Costa, Fernando Vicente i Beto Martín, però els seus grans èxits arribaren amb Arantxa Sánchez Vicario, a la qual situà com a número 1 del món en les dues temporades que l’…

Des de l’any 1972 realitzà nombrosos treballs d’excavació i identificació d’indústries humanes del Paleolític inferior als jaciments de Serinyà, Montgrí, Puig d’en Roca, etc, i es convertí en el pioner dels estudis d’aquest periode a Catalunya També desenvolupà una important tasca de recerca sobre la història urbana de Girona i d’història medieval a les terres gironines, especialment de les revoltes dels remences Fou fundador de l’Associació Arqueològica de Girona Autor de nombrosos articles i treballs científics en l'àmbit català, destaquen El paleolític a les comarques gironines 1976,…

Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en…

Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…

Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un grup dels…