Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Jordi Casas i Bayer
Música
Director de cor.
Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català 1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més…
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…
La punyalada
Cinematografia
Pel·lícula del 1989; ficció de 115 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero…
Els segadors
Música
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors.
Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…
música de Las Palmas de Gran Canària
Música
Música desenvolupada a Las Palmas de Gran Canària (Canàries).
Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…
música de Ciutadella
Música
Música desenvolupada a Ciutadella (Menorca).
Al principi del segle XVIII passà a sobirania britànica i el 1722 perdé la capitalitat a favor de Maó, que prengué més relleu en l’àmbit polític i econòmic El 1795, ja lliure del domini britànic, adquirí la condició de seu episcopal i, des de llavors, la vida musical de la ciutat estigué fortament vinculada al bisbat Entre els organistes que exerciren a la seu destacà mossèn Onofre Reixach 1793-1868, també compositor de nombroses obres religioses La construcció dels teatres del Cercle Artístic, el 1875, i del Casino, el 1889, obrí la ciutat a les representacions d’obres escèniques, tant d’…
Hugo Emil Alfvén
Música
Compositor, director i violinista suec.
Format al Conservatori d’Estocolm entre els anys 1887 i 1891, completà els estudis de violí amb L Zetterquist i els de composició amb J Lindegren Director del Cor Siljan en 1904-57, dedicà bona part de la seva carrera musical a la direcció coral, de manera que la música per a cor ocupa el lloc més important en les seves composicions Autor prolífic, la seva obra està dotada d’una capacitat suggestiva determinada per l’interès per la música folklòrica sueca, i alhora experimenta amb l’harmonia i el timbre Malgrat la magnitud de l’obra coral, la música orquestral ha…
Josep Maria Mas Canadell
Billar
Jugador i directiu de billar.
Conegut com Mia , destaca en la modalitat de caramboles S’inicià al Club Billar Matadepera i passà a la Societat Coral Colón de Sabadell, on també exerceix de director esportiu El 2001 es proclamà campió d’Espanya júnior de tres bandes i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa de la categoria Assolí el bronze en la I Copa del Món júnior de l’especialitat 2002 Com a absolut, ha estat campió de Catalunya de tres bandes 2006, 2007, 2008 i tercer en el Campionat d’Espanya de l’especialitat 2009 Guanyà el I Memorial Joaquim Domingo 2007, el V Trofeu de Tres Bandes…
Catalunya Nova
Agrupació coral fundada a Barcelona per Enric Morera, el 1895, amb cantaires de classe obrera procedents de la societat coral Euterpe i d’altres entitats.
El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02
coriambe
Literatura
Peu de quatre síl·labes, compost, d’un troqueu i un iambe, amb l’esquema — ̆̆—.
Era preferentment un ritme de dansa L’empraren sovint els tràgics i els poetes de la lírica coral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina