Resultats de la cerca

S'inicia a la resclosa de Colomers, on deriva cap a l’esquerra el cabal del Ter Al Baix Empordà travessa els municipis de Colomers, Jafre, Verges, Tallada d'Empordà i Bellcaire d'Empordà, i, a l’Alt Empordà, l’Escala, on desemboca a la Mediterrània a la platja del Rec del Molí

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire surrealista Fou…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol   i Fígaro , i a…

Després de drenar les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i de les mateixes Gavarres, rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la séquia del Molí Segueix la direcció SW-NE, i després de rebre, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de Serra de Daró, canvia de direcció vers l’est i segueix parallel al curs del Ter en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que s’embassaven,…

Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners…

Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida

Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564

Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58,  Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’història local en la…