Resultats de la cerca

Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna catalana En…

Autor teatral, escriví drames, com Sueños de amor y ambición 1853, Juan Diente 1857, El Ángel Malo o las Germanías de Valencia 1856 i El cura de la aldea 1858, que assolí gran èxit però destacà sobretot com a escriptor de novelles de fulletó —més de 50—, reeditades fins ben entrat el s XX, que foren traduïdes sempre al portuguès i sovint al francès El cura de aldea 1863, El mártir de Gólgota 1863, La mujer adúltera 1864, La esposa mártir 1865, Los ángeles de la tierra 1867, El ángel de la guarda 1874 i La hermosura del alma 1883 Més interessant és el relat autobiogràfic El frac azul 1864

Era fill del també actor Manuel Giménez i Iroz Barcelona 1840 — 1925 Fou primerament escultor, però des del 1894 treballà en teatre català, on assolí una gran anomenada com a intèrpret de traduccions catalanes de clàssics, com la d' Espectres , d’Ibsen 1896, la de J Maragall de la Ifigènia a Tàurida de Goethe 1898, d’obres d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Molière, Goldoni, G Hauptmann, Bjørnson, Gor'kij, etc Actuà als teatres barcelonins Novetats 1894-97, 1900-01 i 1935, Romea 1899, 1909 i 1918-23, Principal, Orfeó Gracienc, etc

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

D’infant anà amb els seus pares a Buenos Aires Hi visqué la música a l’ambient familiar, ja que el seu pare treballà com a contrabaix al Tetro Alcázar teatre de varietats, on també donà lliçons de piano El 1875 es traslladà a Córdoba, on estudià música Per encàrrec del govern argentí, compongué un Himno a la patria i una cançó escolar, Mayo Participà en l’organització de la Sociedad Argentina d’Autors 1910 El 1881 tornà a Europa, i des del 1883 residí a Barcelona, on féu amistat amb Isaac Albéniz i estudià piano amb C Vidiella i harmonia amb F Pedrell El 1885 anà a Brusselles, on estudià amb…

Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi organitzà un…

Es formà en el Granollers, equip en el qual jugà del 1985 al 1990 El 1990 fou fitxat pel Futbol Club Barcelona, en el primer equip del qual acabà la seva trajectòria com a jugador Destacà en la posició de primera línia Fou un dels pilars de l’equip dirigit per Valero Ribera, considerat el millor de la història del club i de l’handbol mundial, i que dominà l’handbol europeu i estatal la dècada de 1990 Fou escollit tres vegades jugador més valuós i ha estat l’únic jugador amb més de mil gols al mateix equip El seu palmarès com a jugador és molt extens Amb el FC Barcelona guanyà sis Copes d’…

Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Ha ocupat els càrrecs de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació 1991-95 i Secretari General de la UAB 1998-2002 Investigador vinculat a l’InCom Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat professor visitant de la Ohio University i ha escrit nombrosos treballs i articles especialitzats en els àmbits del periodisme, la cultura de masses, la història de la cultura i de la comunicació, les polítiques comunicatives i la identitat cultural…

Amplià el comerç familiar d’importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l’exportació de l’ametlla mallorquina L’any 1887 fou un dels fundadors del diari La Almudaina  i s’encarregà de la seva secció literària Cap al 1890, però, abandonà el món literari per dedicar-se als negocis familiars Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca 1905 aconseguí la installació del cable telegràfic Barcelona-Palma 1907 i impulsà la campanya per a aconseguir de…

L’any 1970 ingressà a la Companyia de Jesús i set anys més tard fou ordenat de sacerdot Fou director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona 1972-80, secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai 1976-79 i president de la mateixa entitat 1979-80 També exercí el càrrec de director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya 1980-89 i de secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona 1996-2000 L’any 2005 fou nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya President de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià 2010, el 2014…