Resultats de la cerca

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

El 1916 es traslladà a París Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia La seva pintura, d’un aristocratisme sensual i decadent, actualment poc estimada, assolí fama mundial Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys vint

De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc

Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya  MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…

Heretà del seu pare el monestir de Piedra, que reformà i restaurà Fou diputat a corts per Mataró, per Igualada i per Valls Publicà poemes Ensayos poéticos , 1848 La batalla de Bailén , 1851, obres teatrals Una lección de baile , 1852 Boadicea , 1853 Deudas pagadas , 1856 i El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 i Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà al departament de finances de la Generalitat 1936-38 i, acabada la Guerra Civil de 1936-39, s’exilià a França, on estudià economia política i participà en les tasques de la Junta d’Auxili dels Republicans Espanyols De retorn a Catalunya 1942, amb el seu cunyat J Vicens i Vives creà i dirigí l’ Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país Home de confiança de J Tarradellas, aquest el nomenà 1976 representant seu a l’interior i, el 1977, conseller de governació, càrrec que dimití l’any següent per desacord amb la…

Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’inclogué a Los ↑ trobadors…

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926

Després de titular-se 1953 i treballar amb Josep Antoni Coderch, creà el seu despatx amb Alfons Milà , conjuntament amb el qual signà els seus projectes Nomenat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1959, el 1966 fou desposseït del càrrec per donar suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants El 1967 fou cofundador de l’ Escola Eina , on exercí la docència L’any 1977, reincorporat a la Universitat, obtingué la càtedra de projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, que ocupà fins el 1990 La seva obra, d’una gran perfecció formal, ha influït molt…