Resultats de la cerca
Es mostren 15963 resultats
Maria Velho da Costa
Literatura
Escriptora portuguesa.
Llicenciada en filologia germànica per la Universitat de Lisboa, exercí la docència a l’ensenyament secundari Formà part de la Societat Portuguesa de Neurologia i Psiquiatria, i els anys 1973-78 presidí l’Associació Portuguesa d’Escriptors Després de la dictadura ocupà càrrecs culturals al govern adjunta al secretari d’estat de Cultura 1979 i agregada cultural a Cap Verd 1988-90 El 1980 i el 1987 fou lectora de portuguès al King’s College de la Universitat de Londres Literàriament la seva obra se situa en un experimentalisme lingüístic influït per J Lacan, J Genette o J Kristeva Cal esmentar…
Santa Maria de la Penya
Santuari
Santuari marià del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa, a la província d’Osca, de l’antic comtat de Ribagorça.
Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
Música
Pianista.
Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…
,
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Josep Maria Galdácano i Melià
Literatura catalana
Biògraf i assagista.
A disset anys ingressà als caputxins, on rebé el nom d' Antoni Maria de Barcelona Ordenat de sacerdot el 1912, es llicencià en teologia i en Sagrada Escriptura a Roma Fou professor de Sagrada Escriptura a Sarrià 1915-27, llevat dels anys 1919 al 1921, que fou director de la Facultat de Filosofia d’Olot Dirigí la revista Catalunya Franciscana i collaborà en la Fundació Bíblica Catalana Entre altres obres, escriví la biografia del cardenal Vives i Tutó 1916, una Vida de sant Francesc 1927 i L’església Catòlica i el pancristianisme 1928 Durant la guerra civil de 1936-39 publicà a…
Santa Maria de la Torre
Església
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d’un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven
Maria-Mercè Marçal i Serra
Maria-Mercè Marçal i Serra
© Família Marçal
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall Collaborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara Reduccions , Escrivim a les parets i Dones en lluita La seva primera obra, Cau de llunes 1977, guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha illuminat, de fet, tota la seva obra agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina