Resultats de la cerca

Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible

La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis

Pel fet de portar a l’anvers la figura del rei a cavall, era coneguda també amb el nom de franc à cheval El 1365 Carles V el Savi n'encunyà també un altre, amb iguals característiques, però canvià el tipus de cavaller per la figura del rei, a peu dret, sota un dosser apuntat, d’on surt el nom de franc à pied El 1423 Carles VII emeté novament el franc à cheval , del mateix valor i pas rebaixat a gairebé 3 g d’or fi

El tipus s’inspirà en el del pacífic de Pere de Portugal Fou el primer ducat batut a la corona catalanoaragonesa Els documents apliquen també el nom de joaní als rals d’argent aragonesos de Joan II Els joanins foren les primeres monedes d’or i d’argent consentides pels estaments aragonesos que no n'havien admès d’altres que el diner jaquès de billó

Fou elegit per l’assemblea qurultai d’emirs mongols amb la condició que respectés la yasa mongola i que no els fos imposat l’islam, del qual ell era practicant Durant el seu govern anà imposant-se el poder dels prínceps de Moscou, amb un dels quals, Ivan I Danilovitx, casà una germana Fracassà en el seu intent d’expansió al Caucas i al Khorāsān 1318 Protegí el cristianisme ambaixada del franciscà Marigrolli, enviat de Benet XII, 1339, bé que la xara guanyà terreny a poc a poc a la zona de la seva sobirania En morir s’emparà del poder Ǧānī Bek, el qual cal considerar com el darrer…

A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes…

La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura…

La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon…

Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del segle V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes

El pirral d’or equivalia al tarí i pesava 4,35 grams El pirral d’argent , de pes entre 3,25 i 2,80 grams els més lleugers, representava el croat barcelonès, de 3,10 grams, i hi equivalia sensiblement Uns i altres portaven l’escut amb els pals de Catalunya a l’anvers i al revers l’àguila de Sicília