Resultats de la cerca

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es…

Obres i treballs generals Canapost Excursió al Gran i Petit Ampurdà , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any VIII, núm 82 Barcelona agost del 1885 Catàleg del Museu Frederic Marès , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1979 pàg 20 núm 785 Cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols Casa amb elements romànics Excursió a Sant Feliu de Guíxols, etc , “Butlletí Mensual de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas”, any XII, núm 125 Barcelona març del 1889 Collegiata de…

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins…

Anunci Banc de Palafrugell Álbum Oficial de Gerona y su provincia , Ediciones Catalonia, Barcelona 1926 Al començament del segle XX, Catalunya tenia alguns bancs amb una clara vocació local i comarcal el Banc de Sabadell, el Banc de Terrassa —fins el 1920—, el Banc de Valls, el Banc de Vilanova i el Banc de Tortosa Tots ells, creats el 1881 amb la “febre d’or”, han estat estudiats en el volum III d’aquesta obra Durant el primer terç de segle sorgiren una sèrie de iniciatives que —en aquesta mateixa línia— es proposaren establir una banca de serveis a la respectiva comarca Això…

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i Dalmau Bernat…

Vida Fill d’un contrabaixista del Teatre Principal de Figueres, fou una de les figures més importants de les comarques gironines de la segona meitat del segle XIX El seu pare i Narcís Fita, oncle seu i mestre de capella a Figueres, el formaren musicalment, el segon en piano i harmonia, i Pere Solana li ensenyà violí Ingressà a l’orquestra del Teatre Principal de Figueres, seguint les petges del seu pare D’aquesta època daten algunes de les seves primeres composicions, la major part ballables El 1890 deixà l’orquestra i formà l’Octet Cotó, dedicat a la música de ball Amb aquesta agrupació…

Situació Façana de ponent del temple, on són visibles diversos elements de l’edifici romànic, anterior a l’actual finestra de doble biaix, restes del campanar d’espadanya, vessants del pinyó F Baltà Situada al bell mig i a la part alta del vell nucli emmurallat de Pals “el Pedró”, l’església parroquial de Sant Pere, juntament amb la Torre de les Hores, és una de les senyes que identifiquen la silueta d’aquest poble aglevat al cim del seu pujol, un famós mirador sobre la plana del Baix Empordà Mapa 334M781 Situado 31TEG121469 Per la vila de Pals passa la carretera…

Situació L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és el temple parroquial del petit poble d’Esclanyà, que és situat al costat sud-oest del terme, en un terreny accidentat pels contraforts del massís de Begur Mapa 335M781 Situació 31TEG147422 Esclanyà es troba a mà dreta de la carretera que va de Begur a Palafrugell, a 5 km del seu cap de municipi i molt més a prop de Palafrugell MLIR Història L’església de Sant Esteve d’Esclanyà és esmentada l’any 1280 amb el nom d’“ ecclesie de Asclayano ” i, posteriorment, al segle XIV amb el de “ sancti Stephani de Sclaiano ” Església…