Resultats de la cerca

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…

De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel, que cantà a…

Estudià música i cant al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de la Haia El 1978 cantà Hippolyte et Aricie JPh Rameau, amb direcció de JC Malgoire, al Covent Garden de Londres i a Versalles S’ha especialitzat en òpera barroca i en autors com C Monteverdi, GF Händel o JPh Rameau El 1984 actuà al Festival de Göttingen en la versió escenificada de Solomon GF Händel i el 1992 participà en les funcions d' Alcina a Halle També ha cantat òperes d’autors com WA Mozart Idomeneo, re di Creta , Les noces de Fígaro , ChW Gluck Orfeo ed Euridice o G Rossini La Cenerentola…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de…

Fou el bateria de diverses bandes de Nova Orleans El 1925 es traslladà a Chicago, on treballà amb Jimmie Noone 1927, Carrol Dickerson 1927-30 i Louis Armstrong, amb el qual collaborà en diversos enregistrament entre el 1928 i el 1929 Muggles , When You’re Smiling , etc Més endavant treballà a Nova York i Chicago amb Jelly Roll Morton, Roy Eldridge, Mezz Mezzrow i Sidney Bechet Durant la dècada dels quaranta residí a Califòrnia, i al principi dels anys cinquanta feu una gira europea amb Mezz Mezzrow Més endavant treballà a Nova York amb els seus propis conjunts o acompanyant…

Deixeble d’A Gédalge i de V d’Indy a París Membre del Groupe des Six, hi representà la tendència germànica Les primeres obres remarcables són la cantata Pâques à New York 1920, l’obra escènica Horace victorieux 1921, d’escriptura atonal, l’oratori Le roi David 1921, el poema simfònic Pacific 231 1923 i l’òpera Antigona 1927 text de J Cocteau basat en el de Sòfocles Des del 1930 escriví obres de caire neoclàssic el melodrama Amphion 1931 i els oratoris Cris du monde 1931 i Jeanne d’Arc au bûcher 1938 text de P Claudel Deixà cinc simfonies, datades el 1931, el 1942 per a trompeta i cordes, el…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i 1887-91…

Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zúric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…

Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest 1894-97 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del seu talent creatiu fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva carrera concertística…