Resultats de la cerca

Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius…

S’inicià en l’atletisme a Lleida, on formà part del Sícoris Club fins a mitjan dècada de 1970 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona Fou quatre cops campió de Catalunya de salt de llargada a l’aire lliure 1971, 1972, 1974, 1977 i dos cops subcampió d’Espanya 1973, 1974 Millorà els rècords catalans de salt de llargada tant a l’aire lliure com en pista coberta Un cop retirat formà part com a tècnic de la Federació Espanyola d’Atletisme

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Format a Llotja 1795-1802, hi feu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el segle XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…

L’any 1987 el seu entorn fou adequat per construir un circuit Circuit Verd per a realitzar entrenaments i curses de motos, i el 1989 es féu una primera remodelació del mas per a construir una torre de control L’any 2003, la casa fou adaptada com a escola de pilots

Dots de la família Solà, de Sanata La família Solà més tard Llobera i avui Pujol, de Sanata Llinars del Vallès, eren originàriament pagesos de la jurisdicció del senyor del castell del Far, senyoria que més tard fou coneguda amb el nom de baronia de Llinars Aquest nucli familiar era format per dues herències, la dels Solà i la dels Marge de Sanata, que s’uniren pel matrimoni dels seus respectius hereus, Pere Solà i Romia de Marge, a la primera dècada del segle XIV Era un bon començament per a un procés d’expansió Aquesta família, al final del segle XIII i al principi del XIV, devien ser uns…

Situació Antiga església del veïnat del Solà, ara abandonada, que depengué del priorat de Santa Maria de Nocelles ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní és al despoblat del Solà, que es localitza a llevant del terme tradicional del caseriu de Vacamorta Mapa 31-10 212 Situació 31TBG885929 Per a arribar-hi s’ha d’agafar una pista forestal que surt de la carretera C-139 abans d’arribar a Campo la pista passa primer per Vacamorta i poc després, a l’esquerra, damunt un monticle, es veu l’església de Sant Sadurní del Solà La pista continua vers Torrueco,…

Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…

Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1921, estudià estadística a Pàdua 1924 amb Conrado Gini, i a Londres 1925-26 A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma “La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron International Review of Statistics , V, 4, 1926 i a Barcelona “Quina era la riquesa d’Espanya en 1924”, Economia i Finances , 11-16-7-1925 Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid en la Revista de Economía Política , VI, 2, 1955 Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se…

Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte