Resultats de la cerca

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893

Competí representant el Club Halter de Lleida Fou campió de Catalunya d’halterofília en la categoria de menys de 65 kg També fou subcampió i medalla de bronze en aquesta mateixa competició i categoria Es retirà el 2006, però reprengué els entrenaments fins que abandonà definitivament l’alta competició després d’aconseguir el seu darrer títol de campió de Catalunya

D’origen humil, fou administrador de la casa de les germanes de Calígula acusat d’adulteri amb una d’elles, Agripina, fou exiliat 39 Amic de Neró, fou nomenat prefecte dels vigiles i successor de Burre en el pretori 62 Omnipotent després de la conjura dels Pisons, en el perill abandonà l’emperador Condemnat a mort per MS Otó, se suïcidà

Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos

Fill del duc Lluís I, féu assassinar, fent-li costat la noblesa savoiana, el canceller de Savoia Giacomo Valperga, acusat de treballar a favor del rei francès Lluís XI, el qual féu empresonar Felip 1464 Posteriorment es posà al servei del duc Carles I de Borgonya, però després l’abandonà, i féu les paus amb Lluís XI, que l’omplí d’honors

Pretenia d’impulsar l’aparició d’un partit radical, de tipus centrista i liberal Va concórrer a les eleccions europees de 1994 en coalició amb el CDS i va obtenir 17286 vots a Catalunya i 182512 en total Al març de 1995 Punset abandonà el grup i aquest es reconvertí després en Foro Jovellanos Fundación para la Innovación Social, sota la presidència de Bernardo Rabassa Asenjo

Estudià amb el seu pare, que també era pianista, i amb KK Kurpinski i JAFK Elsner a Varsòvia Inicià una carrera concertística que el portà per Alemanya i Polònia, activitat que abandonà per dedicar-se a la docència i a la direcció de diversos cors parroquials de la capital polonesa Com a compositor, deixà diverses obres religioses i també peces orquestrals i de cambra

Membre del Club Natació Sabadell entre el 1998 i el 2007, competí en la Lliga FEV Posteriorment fitxà pel CV Viladecans 2008-09 i el Club Voleibol Barcelona 2010, on formà part de l’equip de primera estatal, fins que abandonà el club al final de la temporada 2010-11 Jugà amb la selecció catalana cadet, amb la qual es proclamà campiona d’Espanya 2002

Central que vestí la samarreta del CV Sant Pere i Sant Pau 1998-2000 Durant aquesta etapa participà en la Copa del Rei i en competició europea Abandonà el club per anar al CV Unicaja Almería, amb el qual aconseguí dues Superlligues i una Copa del Rei, i disputà la final a quatre de la Copa d’Europa Formà part de la selecció espanyola