Resultats de la cerca

Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És…

General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’…

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya…

Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…

S’inicià en aquest esport a França, a l’Arieja Després d’un temps a Girona, el 1949 s’incorporà a les files del FC Barcelona, equip amb el qual jugà cinc temporades abans de defensar més de 15 anys la samarreta del CN Barcelona Fou un dels dos jugadors catalans que formaren part de la selecció europea que participà a Tolosa en el 50è aniversari de l’Stade Tolousain Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya quatre vegades consecutives 1950-53 i guanyà les dues primeres Lligues espanyoles 1953, 1954 Jugà 12 partits amb la selecció espanyola Un cop retirat, feu algunes tasques d’ajudant…

Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…

Es formà a Ciutat de Mèxic i posteriorment es traslladà a Boston per completar els seus estudis Director ajudant de l’Orquestra Simfònica de Mèxic entre el 1929 i el 1935, compongué per a aquesta formació diferents obres orquestrals de gran exuberància, amb un gran sentit del color instrumental i d’una gran riquesa rítmica Entre aquestes cal destacar Sensemayá 1938 També escriví algun ballet La coronela , música de cambra i bandes sonores de pellícules La noche de los Mayas , Chano Urueta 1939 Cercà inspiració en la música popular mexicana i rebutjà els models europeus Al llarg de la seva…

Inicià els seus estudis a Copenhaguen i després viatjà a Alemanya, Holanda i Àustria per ampliar la seva formació En retornar a Dinamarca, es dedicà a tasques pedagògiques, ocupà alguns càrrecs administratius relacionats amb la música i també treballà en el món editorial musical per exemple, dirigí Edition Dania El seu vessant compositiu es veié afectat per aquestes ocupacions Com pongué fins a una edat molt avançada, però durant els darrers anys de la seva vida els problemes de visió l’obligaren a tenir un ajudant que escrivís per ell El seu estil es mou dins de paràmetres…

Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las…