Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
pebrassa vermella

Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
orella de Judes

orella de Judes
Derek Parker (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet lignícola, de la família de les auriculariàcies, sense cama, en forma de copa o d’orella, de 5 a 10 cm d’amplària, de color bru fosc o violaci, i de carn elàstica, gelatinosa i translúcida.
És mengívol Creix sobre troncs i branques d’arbres caducifolis morts o vells
seixanter
Tecnologia
Unitat emprada en la indústria de la fusta equivalent a una peça de 60 pams de llargària, 3 d’amplària i 2 i mig de gruixària, és a dir, a 11,662 × 0,583 × 0,485 m.
Les naus úniques en l’arquitectura del gòtic meridional
Art gòtic
La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Vulcano

Vulcano vist des de Lipari
Peter F. (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Illa de la mar Tirrena, la més meridional de les illes Eòlies, a menys de 20 km de la costa nord de Sicília, separada de l’illa Lipari (al N) per un canal de 750 m d’amplària.
Al NW, al Monte Saraceno 480 m, s’obre el gran cràter del volcà Vulcano o Fossa Grande, encara actiu, bé que la darrera gran erupció data de 1888-90 El grup del Monte Aria 500 m, al S, també és de caràcter volcànic, amb emissió de vapors sulfurosos fumaroles
cigró

Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
port de Maó

Vista del port de Maó (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Port natural, un dels més importants de la Mediterrània, obert al front sud-oriental de Menorca, originat per una ria; té 5,5 km de llargària i una amplària que oscil·la entre els 250 i els 1.000 m, amb una mitjana de 700.
Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…
espiroqueta
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels espiroquetals, de la família de les espiroquetàcies, de forma helicoide, de 30 a 500 μ de llargària i 0,5 μ d’amplària, que habiten lliurement a l’aigua en presència de matèria orgànica en descomposició.
compàs de gruixos
Antropologia
Tecnologia
Compàs amb les cames corbades i convergents a fi de permetre d’amidar el gruix de les peces i per a fer mesures antropològiques, especialment les referents a punts anatòmicament oposats, com, per exemple, la llargària i l’amplària màximes del crani.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina