Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
química física
Química
Ciència de natura interdisciplinària que pot ésser formalment considerada com una branca de la química i que estudia, des d’una perspectiva física, els fenòmens químics o d’interès per a la química.
L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…
Antoni Caimari i Alomar
Música
Compositor mallorquí.
Vida Inicià la formació musical amb la pràctica pianística i l’audició analítica d’obres d’autors com F Chopin, L van Beethoven, F Mompou i J Cage Renuncià als estudis musicals acadèmics tradicionals i seguí una formació clarament autodidàctica Vers el 1958 començà a compondre La cinta magnètica i el piano foren els seus vehicles bàsics d’expressió, tant per la capacitat de reelaborar el material sonor de la primera com pel caràcter autosuficient del segon, trets que s’emmotllaven, també, a la seva reticència a actuar en públic Crucial en la seva formació i en la seva obra madura…
psicoanàlisi i música
Música
De manera semblant al que ha passat amb la literatura o les arts plàstiques, la música rarament ha estat objecte d’estudis psicoanalítics.
L’aversió que S Freud sentia per la música és coneguda D’altra banda, Jacques Lacan, psicoanalista partidari de treballar la connexió entre psicoanàlisi i estètica, mai no s’ha dedicat a considerar els fenòmens musicals Aquesta situació s’ha creat principalment a partir de la resistència del material musical a les interpretacions analítiques de tipus hermenèutic, com les que Freud desenvolupà en els seus assaigs dedicats a l’estètica Es pot parlar d’hermenèutica, ja que es tracta de desxifrar els continguts presents en l’obra a partir d’una interpretació fonamentada sobre el complex d’Èdip o…
René du Perron Descartes
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic francès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
Santiago Albertí i Gubern
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, editor, traductor i filòleg.
Llicenciat en dret La seva tasca historiogràfica respongué, com el conjunt de la seva complexa feina editorial, a les mateixes raons que l’impulsaren a traduir Antoine de Saint-Exupéry o a facilitar eines per a l’ús correcte de la llengua catalana Fou un excellent representant de la categoria d’historiadors que, situats al marge dels àmbits acadèmics i universitaris, i empesos per motivacions de caràcter patriòtic, feren estudis i confegiren obres que omplien buits i rescataven de l’oblit moments cabdals del passat nacional A ell li tocà de fer-ho des de mitjan dècada del 1950, en ple…
, ,
seleni
Química
Element no metàl·lic, pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, de nombre atòmic 34.
Fou descobert l’any 1817 per JJ Berzelius en intentar una síntesi de l’àcid sulfúric El seleni natural és constituït per una mescla de sis isòtops naturals estables amb masses que van de 74 a 82 i que determinen un pes atòmic de 78,96 Són també coneguts 14 radioisòtops artificials de l’element És un element rar, que constitueix el 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre Ocorre rarament natiu, associat amb el sofre, i els seus minerals més importants són alguns selenurs PbSe, Ag ₂ Se També es troba, en petita proporció, associat amb les menes del coure, níquel i plom, de les quals hom…
funció meromorfa
Matemàtiques
Funció f:U⊂ℂ→ℂ, on U és un obert connex de ℂ, que està definida i és analítica en un obert U’ obtingut en treure de U un conjunt de punts aïllats, en cadascun dels quals f té un pol.
anàlisi
Música
Estudi global o parcial d’una o més peces musicals que té per finalitat determinar els elements melòdics, harmònics, rítmics, tímbrics, etc. de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.
L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina