Resultats de la cerca
Es mostren 1176 resultats
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Comissió d’Infraestructures
Dret
Comissió integrada per membres de l’administració local, autonòmica i local per al seguiment de la inversió de l’estat a Catalunya.
Prevista al segon paràgraf de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, té per finalitat el seguiment del compliment del paràgraf primer de la mateixa disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual la inversió de l’estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’estat per un període de set anys després de la data d’aprovació de l’Estatut
Euskal Herritarrok
Política
Nom (en català ‘ciutadans bascos’) que adoptà Herri Batasuna per tal de concórrer, en coalició amb altres formacions menors, a les eleccions autonòmiques del 25 d’octubre del 1998.
Liderada per Arnaldo Otegui, donà suport al govern de Juan José Ibarretxe fins al juny del 2000, un cop finalitzada la treva d’ETA Arran de les eleccions al Parlament basc del maig del 2001 passà de 14 a 7 escons Poc després s’autodissolgué i en el seu lloc, al mes de juny, fou creada Batasuna Arran de l’aprovació de la llei de partits, l’any 2003 el Tribunal Suprem illegalitzà Batasuna i les seves predecessores Euskal Herritarrok i Herri Batasuna per considerar que aquestes formacions eren part de l’entramat d’ETA
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
dardera
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.
Tingué el seu origen a Barcelona, el 1731, en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa 1876-95 El bisbe Casañas en féu les primeres constitucions 1894, i el 1909 n'obtingué l’aprovació pontifícia
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Consell insular de les illes d’Eivissa i Formentera, vigent fins el 2007.
Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera
Grenada 2016
Estat
La recuperació del creixement econòmic va continuar sent feble, amb un augment del PIB inferior al 2%, en bona part a causa del manteniment d’una política restrictiva en la despesa pública per a contenir el dèficit fiscal En l’àmbit polític va destacar l’aprovació parlamentària de la legislació que permetrà desvincular definitivament les apellacions de més alt nivell de l’alt tribunal de Londres, l’anomenat Privy Council, i traslladar-les a la Cort de Justícia del Carib, un òrgan de la CARICOM amb seu a Port-of-Spain, Trinitat i Tobago
Quint Publili Filó
Història
Política
Polític romà.
Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici
aranzel exterior comú de la Unió Europea
Economia
Aranzel exterior aplicat als productes importats dins dels límits de la Unió Europea (UE).
És comú per a tots els estats membres de la UE, però varia en funció del producte importat Des de la seva implantació 1968 els estats membres no poden adoptar unilateralment cap mesura aranzelària, i els canvis estan subjectes a l’aprovació del Consell Europeu prèvia negociació o proposta de la Comissió Des dels inicis les modificacions subsegüents es prenen en el marc del GATT des del 1995 Organització Mundial de Comerç L’establiment del que hom anomena una nomenclatura combinada 1987 mitjançant la Tarifa Comunitària Integrada TARIC permet mantenir un control de les clàusules…
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina