Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
Congrés dels Diputats
Història
Cos legislatiu de la monarquia espanyola, des del 1837 fins al 1923 i des del 1976, el qual, amb el senat, forma les Corts Generals.
Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo constitució del 1808 i l’Estamento de Procuradores del Reino estatut reial del 1834 La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració És format per 350 diputats elegits per…
Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu
Educació
Llei que regula el sistema educatiu espanyol i que fou aprovada per les Corts Generals l’any 1990.
La LOGSE substituí la Llei General d’Instrucció Pública de l’any 1970 Aquesta última substituí en el seu moment la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, coneguda també com a Llei Moyano El sistema educatiu que estableix la LOGSE té com a principi bàsic l’educació permanent D’acord amb aquest principi i atenent a fonamentacions psicopedagògiques, un dels objectius últims de la funció educativa és que els alumnes aprenguin a aprendre A mitjan 2005 el govern espanyol presentà l’avantprojecte per a una Llei Orgànica de l’Educació que l’havia de substituir la LOGSE
antimonil
Química
Designació, no aprovada per la IUPAC, del grup SbO, formalment present a les sals bàsiques d’antimoni trivalent.
Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes en Tercios de Requetés
Partit polític
Agrupació política d’antics membres dels Terços de Requetès que havien participat en la Guerra Civil de 1936-1939.
Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí 4/VI/1972, Arbonne, França, basada en el socialisme d’autogestió global El 1974 protagonitzà una aspra…
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’…
Parc de Salut Mar de Barcelona
Medicina
Consorci per a la gestió d’equipaments i la sanitat públics creat al gener del 2010.
Substitueix l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària IMAS, creat l’any 1983, d’acord amb la Llei general de sanitat i la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya aprovada l’any 1990 En aquest consorci, la Generalitat disposa d’una representació del 60% i l' Ajuntament de Barcelona del 40% restant El Parc es localitza al litoral de Barcelona, i s’articula al voltant de l' Hospital del Mar de Barcelona Té com a centres assistencials complementaris l’hospital de l’Esperança, el Centre Peracamps i el Centre Fòrum, i l’activitat de recerca és gestionada per l’Institut Municipal d’…
Patronat Catalunya-Món
Entitat que té per objectiu potenciar la projecció i la presència de la societat catalana i les seves institucions en l’àmbit internacional.
La institució es creà el 2007 com a refundació del Patronat Català pro Europa , després que aquest hagués complert els objectius fixats en la seva creació, l’any 1982 La nova entitat, a més de donar suport al Govern i al conjunt d’entitats econòmiques, acadèmiques i de l’administració local que en són membres, és una plataforma de representació i promoció dels interessos de la societat catalana a l’exterior, segueix els esdeveniments internacionals d’interès per a Catalunya i promou la formació d’experts en relacions internacionals Al novembre del 2012 fou aprovada una…
Pacte d’Estabilitat i Creixement
Economia
Pacte econòmic amb l’objectiu de garantir la disciplina pressupostària als països que accediren a la tercera fase de la Unió Econòmica i Monetària a partir de l’1 de gener de 1999.
L’acord tingué l’origen en una proposta del ministeri alemany de finances la vigília de la reunió del Consell Europeu a Madrid, al novembre del 1995 Aquest acord està configurat per una resolució del Consell Europeu, aprovada a Amsterdam el 17 de juny de 1997, i dos reglaments del Consell del 7 de juliol de 1997 En l’acord s’establia el compromís de reduir el dèficit públic fixat als criteris de convergència del Tractat de Maastricht La principal característica del PEC, que recull fins i tot la possibilitat de sancions en cas de dèficits excessius, és el compromís dels països de…
Cambra dels Lords

Parlament de Londres, seu de la cambra dels Lords
© Lluís Prats
Cambra alta del Parlament britànic.
Poden ocupar escons només els bisbes i arquebisbes de l’Església anglicana, els pars hereditaris del Regne Unit, els pars vitalicis creats el 1958 i els jutges del tribunal suprem 1139 persones en total el 2001 El mateix any era constituïda per un total de 679 membres, dels quals 561 eren pars vitalicis, 92 pars hereditaris d’aquests, 75 designats pels partits polítics, 2 de designació reial i 15 per la mateixa cambra i 26 pars espirituals 2 arquebisbes i 24 bisbes Creada al segle XIII, com una de les dues cambres del parlament britànic, des de la fi del segle XVIII ha perdut la…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina