Resultats de la cerca
Es mostren 2350 resultats
Requesens

Armes dels Requesens
Llinatge de mercaders i ciutadans que hom troba establerts (1272) a Tarragona i que assoliren el grau de cavallers a la segona meitat del segle XIV i el de nobles el 1458.
Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una pubilla del…
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
Margarit

Armes dels Margarit
Llinatge de cavallers i després nobles, d’origen burgès, de Girona.
Bé que ja als segles XII i XIII hom troba alguns Margarit — Pere Margarit 1145 i Guillem Guerau Margarit 1150, templers, Berenguer Margarit segle XII, cavaller de l’Hospital, Vicenç Margarit , que acompanyà Jaume I a la conquesta de València—, no fou fins el 1346 que aparegué un membre pertanyent amb seguretat a aquest llinatge Bernat I Margarit mort el 1366, ciutadà, que posseïa, al barri del Mercadal de Girona, una ferreria, i diversos béns a la parròquia de Sant Gregori, a la qual els seus successors restaren íntimament vinculats fou reboster de l’infant Joan Un probable germà seu,…
Pròixida

Armes dels Pròixida
Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.
N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…
Mercader

Armes dels Mercader
Llinatge de ciutadans i, després, de cavallers i nobles establert al Regne de València, arran de la seva conquesta, amb Jordi Mercader (mort el 1278).
El seu fill Pere Mercader mort el 1278 fou comandant de mar, assistí a les corts de Barcelona 1251 i a la presa de Múrcia i fou pare de Guillem Mercader mort el 1328, senyor del castell de Bellreguard 1284 Aquest fou pare de Berenguer Mercader i Carròs mort el 1378, jurat de València 1364, doctor en lleis i conseller de Pere III, el qual fou avi de Berenguer Mercader i de Fenollet mort el 1420, que fou camarlenc o cambrer major del rei Martí I Aquest darrer tingué per fill el notari i jurista Joan Mercader i Gomis mort el 1429, que fou pare de Berenguer Mercader i Miró , que adquirí les…
Ramon Martínez Roig
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i directiu.
Fou campió d’Espanya individual, en la modalitat de sabre 1945, 1949, 1953 i floret 1953, i assolí vuit medalles d’argent i quatre de bronze en la mateixa competició Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, els Cam-pionats del Món 1947, 1956, els Jocs Mediterranis 1955, a Barcelona, i 1959, medalla d’argent i els Jocs Universitaris 1951, medalla d’argent, 1953, 1955, 1957 Posteriorment, exercí de mestre d’armes del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada i de la Federació d’Esgrima de Catalunya 1962-73 Dins la federació ocupà els càrrecs d’assessor tècnic…
International Action Network on Small Arms
Xarxa internacional per al control de les armes lleugeres.
Es tracta d’una xarxa internacional formada per centenars d’organitzacions d’àmbit mundial que tenen l’objectiu incrementar els controls sobre el disseny, la producció i el comerç d’armes convencionals lleugeres Es donà a conèixer oficialment l’any 1999 a la Haia, durant la Conferència Mundial de la Pau que hi tingué lloc
heràldica

heràldica Punts o posicions de l’escut: 1, punt d’honor; 2, llombrígol
Heràldica
Ciència que té per objecte l’estudi dels escuts d’armes.
Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut , als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’…
embargament militar
Militar
Prohibició de vendre armes o prestar ajut militar a un estat.
És una mesura de pressió exercida per un estat o per la comunitat internacional davant l’existència d’un conflicte armat intern, una guerra civil, guerra entre estats o pel perill que representa un estat per a la seguretat regional o internacional Els embargaments poden ser aplicats de manera unilateral per països o per organitzacions multilaterals que regulen l’ordre internacional o regional, com ara Nacions Unides , la Unió Europea , l’ Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa o l’ Organització de la Unitat Africana , i són de compliment obligat per als estats membres d’…
Mikhail Timofeevič Kalašnikov

Mikhail Timofeevič Kalašnikov
Història
Militar
Militar i dissenyador d’armes rus.
El 1930 fou deportat a la ciutat siberiana de Tomsk amb la seva família, víctima de les purgues de Stalin Després de completar una formació com a tècnic mitjà, el 1940 s’incorporà a l’exèrcit soviètic Ferit greument l’octubre del 1941 en l’ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial, durant l’hospitalització concebé un nou fusell d’utilització simple i alhora fiable El 1947 presentà el prototip del fusell automàtic AK-47, conegut popularment amb el nom de kalàixnikov El 1949 hom en començà la producció en sèrie a la ciutat d’Iževsk i esdevingué, per la seva manejabilitat i el cost…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina