Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
mosca escorpí

Mosca escorpí
Pavel Kirillov (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels mecòpters, de la família dels panòrpids, integrat per individus que atenyen 27-30 mm de longitud, amb les ales transparents i tacades de negre i amb l’abdomen acabat en un agulló verinós.
Es nodreix d’altres insectes les larves, que habiten sota terra, s’alimenten de restes animals És comuna als Països Catalans
belluguet

Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
borinot

Borinot comú (Bombus terrestris)
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…
Rodes

Temple de Posidó, Rodes
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa grega de la mar Egea, la més gran de l’arxipèlag del Dodecanès.
La capital és Rodes Les seves costes atenyen un perímetre de prop de 400 km Constituïda per roques calcàries mesozoiques, s’eleva en alguns punts fins als 1200 m És recoberta, en bona part, amb boscs de coníferes i té conreus prop de les costes De clima mediterrani, amb temperatures que oscillen entre 13°C a l’hivern i 25°C a l’estiu, la pluviositat és escassa i els cursos d’aigua són esporàdics Produeix i exporta tabac, cotó, figues, cítrics, oli d’oliva i vi El subsol és poc ric en minerals lignit, magnesita i cronita Colonitzada per colons dòrics a la segona meitat del segon…
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
llebre

Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
ostracodes
Carcinologia
Subclasse de crustacis que atenyen com a màxim 2,3 mm, tenen closca bivalva que cobreix tot el cos i presenta un lligament dorsal elàstic; llur cos és comprimit, sense segmentacions, té com a màxim tres parells d’apèndixs toràcics i la respiració és cutània.
Els sexes generalment són separats, però en alguns casos hi ha partenogènesi Són omnívors i hi ha espècies pelàgiques i espècies bentòniques, tant d’aigua salada com d’aigua dolça
Castell de Sacirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera,…
Els afloraments tardihercinians de Mallorca i Menorca
Els afloraments permotriàsics de Mallorca es limiten a una reduïda àrea de la serra de Tramuntana, entre Estallencs i Banyalbufar, mentre que a Menorca, única illa balear on afloren àmpliament els materials hercinians, els terrenys permians ocupen extenses àrees de la regió de Tramuntana orlant els contactes entre les roques hercinianes i les mesozoiques Gresos "tigrats" de la unitat Roja Superior, a la carretera de Maó a Ciutadella El llistat de colors és el resultat d’un començament de desenvolupament de paleosols, immediatament després de la sedimentació Els nivells més foscos tenen el gra…
priapuloïdeus
Zoologia
Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats, exclusivament marins, que atenyen com a màxim 8 cm i tenen el cos vermiforme, dividit en prosoma, on hi ha la boca amb espines disposades en anells concèntrics que serveixen per a capturar els aliments, i tronc amb segmentació superficial.
Ni l’aparell circulatori ni el respiratori no són òrgans diferenciats El sistema nerviós és format per un anell periesofàgic i un cordó nerviós ventral El sistema excretor té solenocits i el digestiu presenta faringe espinosa, intestí rectilini de paret ondulada i anus amb dos apèndixs ramificats de funció desconeguda Els sexes són separats Comprèn 3 espècies, que s’alimenten de poliquets
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina