Resultats de la cerca

Doctorat el 1977 a la Universitat de Harvard Professor a la Universitat de Columbia des del 1982, els seus estudis s’han centrat en el desenvolupament de les cèllules nervioses a partir del nematode Caenorhabditis elegans* , i en investigacions amb aquesta espècie aïllà el gen de la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein, i en demostrà el valor com a marcador genètic 1994 La comprensió del mecanisme luminescent de la GFP ha fet possible utilitzar-la en el diagnòstic mèdic i en altres aplicacions tècniques, motiu pel qual li fou atorgat el premi Nobel de…

Professor de la Universitat de Madrid, fou també membre de l’Academia Española Fou deixeble de Ramón Menéndez Pidal i Américo Castro Cal destacar la seva modèlica Historia de la lengua española 1942 i l’edició, totalment reformada i ampliada, Historia de la lengua española 1980, així com els treballs sobre lingüística històrica, on combinà el mètode positivista amb els corrents més moderns Les seves monografies sobre poetes medievals — La trayectoria poética de Garcilaso 1948 i La obra literaria del marqués de Santillana 1957— representen una anàlisi crítica des de l’angle literari i…

Torre d’origen islàmic edificada al sud-est del terme de Bellcaire i tocant a Filella El 1091 consta com a simple almúnia d’Alfiz , encara que en la segona repoblació de Bellcaire, el 1139, hom diu que la torre d’Afif i el seu terme són limítrofs d’altres termes de torres com la Faneca, el Penal amb el seu albacar i Filella La darrera referència a aquesta torre i el seu terme es troba el 1162, com a límit d’un alou atorgat a Bellcaire pels comtes Ermengol VII i Dolça a favor de Jaume Genovès La identificació actual d’aquest topònim podria correspondre al mas Picollà

Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common Understanding ,…

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi…

Ha passat als Granzow El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664 La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín…

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou atorgat…

Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López

Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria, li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida 1254 Ateses les bones relacions de Jaume I amb el seu gendre Alfons X, casat amb Violant d’Aragó el 1266, li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo En prendre possessió d’aquest càrrec el visità Jaume I pel Nadal del 1268 El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa El 1275, amb motiu d’una ofensiva dels àrabs contra Jaén, hi acudí per deturar-la i hi trobà la mort

Amb l’adveniment del nazisme sofrí persecució fins que aconseguí de refugiar-se a Suècia 1940 La seva obra poètica reflecteix l’estreta vinculació que sentia amb la tradició i el destí del poble jueu Cal destacar els reculls In den Wohnungen des Todes ‘En les mansions de la Mort’, 1947, Ausgewählte Gedichte ‘Poemes escollits’, 1963 i Späte Gedichte ‘Poemes tardans’, 1965 Conreà també la prosa, com a Legenden und Erzählungen ‘Llegendes i narracions’, 1921 i el teatre, com al misteri Eli 1951 i als drames Zeichen im Sand ‘Signes sobre l’arena’, 1962 i Die Verzauberung ‘L’encantament’, 1970 El…