Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Jaume de Vilaragut
Història
Corsari.
Amic de l’escriptor Joanot Martorell, el 1437 aquest el proposà com a testimoni en un afer d’honor que tenia amb Joan de Montpalau El 1441, amb quatre galeres, intentà, en va, d’emparar-se de Famagusta, aleshores possessió genovesa El 1443 hagué d’ésser defensat pel seu cosí germà, Galceran de Vilanova, de l’acusació de traïdor feta contra ell per un membre de l’orde de Montesa Al servei de l’Hospital, participà el 1444 en l’atac i la captura del vaixell genovès Doria, que des d’Alexandria portava armes i avituallament a l’estol del soldà fondejat a la badia de Rodes Al setge de Rodes combaté…
George Sidney
Cinematografia
Director de cinema nord-americà.
Fill d’actors, estigué vinculat al món de l’espectacle des de petit com a actor en vodevils i en el cinema mut Després de rebre dos Oscar, pels curtmetratges Quicker'n a Wick 1940 i Of Pups and Puzzles 1941, rodà el seu primer llargmetratge l’any 1941 Free and Easy , sempre per a la Metro-Goldwyn-Mayer Dos anys després dirigí Thousands Cheer , el seu primer musical, el gènere més vinculat a la seva trajectòria, amb pellícules com Bathing Beauty 1944, amb l’exnedadora Esther Williams Anchors Aweigh 1945, interpretada per Frank Sinatra i Gene Kelly i que fou guardonada amb cinc premis Oscar,…
Partinobles
Literatura catalana
Versió catalana del roman de cavalleries d’origen francès Partonopeus de Blois (s. XII) traduït a moltes llengües europees.
Desenvolupament enciclopèdic És una novella d’entreteniment de difusió popular, amb un argument reblert d’aventures meravelloses i ingènues, que explica els amors i les peripècies de Partinobles, comte de Bles, i de Melior, emperadriu de Constantinoble, amb un argument que recorda l’episodi mitològic de Psique i Amor Tingué un públic català fidel al llarg de tota l’edat moderna La primera edició catalana coneguda és la de Tarragona del 1588, amb el títol Història de l’esforçat cavaller Partinobles , que es presenta com a procedent d’una versió castellana Després, i fins el 1866,…
Antoni Eiximeno i Pujades
Literatura catalana
Erudit, dramaturg, poeta i novel·lista.
Vida i obra Jesuïta 1745, es traslladà a Roma arran de l’expulsió de l’orde, tot i que tornà a València 1798-1801 i s’exilià novament El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Escriví algunes obres de teoria de la música que aixecaren polèmica És autor també d’obres molt diverses sermons, tractats de matemàtiques, sobre els estudis cervantins, entre d’altres, i de l’opuscle Lo spiritu de Macchiavelli 1795, que ell mateix traduí al castellà València 1799, que fou prohibit per la Inquisició i on impugnava un elogi de la doctrina política de Maquiavel pronunciat a l’Accademia…
Boris Blacher
Música
Compositor alemany.
Deixeble de H Koch a la Hochschule für Musik de Berlín, el 1938 fou nomenat director de la classe de composició del Conservatori de Dresden El nazisme el destituí i no retornà a la tasca docent fins a la fi de la Segona Guerra Mundial entre el 1953 i el 1970 ensenyà a la Hochschule de Berlín Interessat en la creació d’una obra transparent situada entre el lirisme i el dinamisme, aquesta denotà una influència diversa que inclogué la tradició austrogermànica, la música de compositors francesos com D Milhaud i E Satie principalment en les qüestions referides a la instrumentació, els paràmetres…
Las Máscaras Negras
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 109 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Rosarito Calzado, Susana Roumestan, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol ESTRENA Barcelona, final del 1920 Sinopsi La societat secreta Las Máscaras Negras assassina un científic anomenat Winter, que havia descobert un nou explosiu Tanmateix només aconsegueixen la meitat de la fórmula Després de diverses aventures en un castell, reunions secretes,…
Antonio Santillán Esteban
Cinematografia
Director.
Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal…
Editorial Pòrtic
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martínez, amb la col·laboració inicial de Rafael Tasis.
En una primera etapa publicà diverses colleccions amb un ampli ventall de temes biografies i memòries “Memòries”, 1963-86, amb obres d’Ametlla, Xammar, Bladé Desumvila, etc “Vides i Memòries”, 1989, narrativa “Llibre de Butxaca”, 1969 “El Brot”, 1986 “Els Maleïts”, 1988-90 “La Bogeria”, 1988-91, literatura juvenil “El Blat Tendre”, 1983-86 “El Brot Jove”, 1987 “Pòrtic Aventures” 1987-89, erotisme “La Piga”, 1988, gènere del qual convocà el premi literari bianual del mateix nom, manuals “Conèixer la Natura”, 1985, teatre “Textos del Centre Dramàtic”, 1987-88, assaig “Nàrtex”,…
James Aldridge
Literatura
Periodista i escriptor australià.
Estudià a la London School of Economics Després d’exercir tres anys el periodisme a Austràlia, el 1938 fixà la residència a Londres Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal de guerra, i les seves cròniques des de Grècia, Creta i el nord d’Àfrica tingueren una gran difusió i li proporcionaren material per a la seva primera novella, Signed with Their Honour 1942, a la qual seguiren The Sea Eagle 1944, també de tema bèllic i influïda per Hemingway i The Diplomat 1949, una història d’espionatge al Kurdistan iranià Altres novelles seves són The Hunter 1950 i A Captive in the Land 1962,…
Cuatro
Cadena de televisió generalista, amb cobertura estatal i emissió en obert.
Originàriament pertanyent al grup PRISA , el novembre del 2005, inicià les emissions en la freqüència analògica en què emetia Canal+, que passà a emetre’s per la plataforma Digital+, amb la idea d’aportar una oferta televisiva audaç, moderna i diferent Tingué un bon increment de la quota de pantalla 6,5% 2006, 7,7% 2007 i 8,6% 2008 de mitjana anual i el públic objectiu se situà 2008 en el 10,6% l’11,7% en les hores punta Cuatro marcà rècords històrics d’audiència en retransmissions esportives el juny del 2008, durant l’Eurocopa de futbol, quan el partit entre Espanya i Alemanya immobilitzà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina