Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
motto
Música
Idea musical, generalment breu, que torna en el curs de l’obra.
Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats…
Miquel Joan Osona
Literatura catalana
Predicador.
Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants…
Sant Pol de Cabanabona
Art romànic
Situació Absis de l’antiga església romànica, adossada a la capella barroca ECSA - JA Adell La capella de Sant Pol és isolada sobre un tossal, a uns 3 km a ponent de Cabanabona, en un indret on hi ha el despoblat medieval de Vilaior Mapa 34-13329 Situació 31TCG500357 Per a anar-hi, cal agafar una pista ben senyalitzada que surt de Cabanabona, pel costat sud de l’església parroquial JAA Història Segurament la primera referència documental sobre aquesta església es troba en el testament sacramental de Pere, jurat l’any 1140 sobre l’altar de sant Pere de l’església de Santa Maria de…
Vilademany
Castell
Antic castell i demarcació feudal del municipi d’Aiguaviva (Gironès), que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar (Selva), per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany , una capella i santuari marià situat uns 10 minuts al SW del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca/> S'hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada/> Eren senyors del castell i antic terme feudal els…
Hostafrancs

Aspecte exterior de l’església de l’Assumpció
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi dels Plans de Sió (Segarra), a la dreta del Sió, al sector N del terme.
L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…
Dario Argento
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…
Sant Pere de Corbera d’Ebre
Art romànic
El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de…
Santa Maria de Campo
Art romànic
Aquesta església, consagrada l’any 960, fou en un primer moment cap de l’ardiaconat de Benasc, encara que després el centre de l’ardiaconat passà a Benasc Cap al 1126 Ramon Martí, més endavant ardiaca de Ribagorça, figura com a arxipreste de Campo El 1295 Sant Vicenç de Roda traspassà l’església de Campo, juntament amb Torrueco, Castellar i Alsamora, al monestir de Sant Victorià d’Assan en canvi del priorat de Santa Maria de Nocelles Tingué consideració de priorat, del qual acabà depenent l’antic monestir de Sant Pere de Taverna L’actual església de Campo és un edifici refet en època barroca…
Max Seiffert
Música
Musicòleg alemany.
Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’…
Jesús García Leoz
Música
Compositor navarrès.
Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina