Resultats de la cerca

Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…

Fou alumne del Conservatori Luigi Cherubini de Florència Fou guardonat amb el primer premi del Concurs de concertistes organitzat a Roma el 1950 Desenvolupà una destacada carrera com a solista, però també com a primer violí del reconegut conjunt instrumental I Musici, del qual formà part en 1967-72, com a successor de Félix Ayo Amb I Musici destacà per la seva interpretació de la música barroca italiana i enregistrà, entre d’altres, Les quatre estacions , de Vivaldi, i els Concerts per a violí , opus 3, núm 1, 8 i 9, de PA Locatelli Enregistrà també partites i sonates de JS Bach…

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic…

Estudià filologia clàssica i musicologia a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de JAPh Spitta i es doctorà el 1891 Fou secretari permanent de la comissió prussiana per a la publicació de Denkmäler deutscher Tonkunst 'Monuments de la música alemanya' Publicà nombrosos assaigs en diverses revistes, així com per a Allgemeine deutsche Biographie 'Biografies alemanyes' El 1917 fundà l’Institut de Recerca Musicològica, que posteriorment esdevingué l’Institut Nacional de Musicologia Alemanya, i edità la seva publicació "Arxiu de musicologia" Fou professor a la Hochschule für Musik i a l’…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de…

Estudià orgue i composició als conservatoris de Palerm i Florència i es llicencià en història de l’art a la Universitat de Florència el 1931 Fou professor d’història de la música i bibliotecari en diversos conservatoris i universitats Fou membre de l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i la de Societat de Musicologia Americana, entre d’altres Fou investit doctor honoris causa pel Holy Cross College 1970 i les universitats de Chicago 1975, Cambridge 1985, Princeton 1987 i Urbino 1996 Autor de nombrosos llibres i articles, fou una autoritat en…

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca…

El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria mallorquina …

L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany , una capella i santuari marià situat uns 10 minuts al SW del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca/> S'hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada/> Eren senyors del castell i antic terme feudal els…

El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de…