Resultats de la cerca

L’edifici fou projectat per José M García de Paredes i inaugurat el 25 d’abril de 1987 És presidit per una gran volta de vidre, que incorpora vegetació com a prolongacio del verd exterior Té dues sales principals -la Sala Iturbi, amb capacitat per a 1 800 espectadors, i la Sala Rodrigo, amb capacitat per a 480 persones-, dues sales menors i una zona d’exposicions És seu de la prestigiosa Orquestra de València , fundada el 1943 i actualment dirigida per Miguel A Gómez Martínez, del Cor de València, creat el 1987, i d’altres formacions musicals com el Collegium Instrumentale cambra, Amores…

Tenia el local social a l’Ateneu Polytechnicum En el decurs de la seva activitat, que es desenvolupà fins l’any 1937, feu un total de 126 concerts amb la voluntat de donar a conèixer tant les grans obres de la música europea com les dels compositors catalans contemporanis L' Orquestra Pau Casals participà assíduament en els concerts, com ho feren també solistes i formacions de cambra de prestigi El 1931 l’Associació creà l’Institut Orquestral, orquestra formada per a agrupar els socis que, havent estudiat algun instrument, volien perfeccionar-ne el coneixement i adquirir pràctica orquestral L…

Considerada popularment la primera cobla de Catalunya, ha estat guardonada en diferents concursos i premis El 1892, sota el guiatge del seu segon director JM Soler, guanyà el premi d’interpretació al concurs de les Festes Colombines de Barcelona, i l’any 1902 obtingué la Medalla d’Honor, ex aequo amb la Principal de Peralada, al concurs de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1932 fou nomenada Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, títol que li fou restituït el 1978 Ha estat dirigida per R Mercader, JM Soler, J Saló -gràcies al qual la formació es mantingué capdavantera des des la fi…

Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…

Vida Es formà al seminari de la Seu d’Urgell i el 1914 ingressà a l’Escola Pia Fou introduït al cant gregorià per Gregori M Sunyol, a qui succeí el 1936 com a professor del Pontificio Istituto di Musica Sacra de Milà, centre que arribà a dirigir Després de la Guerra Civil retornà a Barcelona, on tingué un important protagonisme en la divulgació del cant gregorià mitjançant el seu mestratge al seminari i al Conservatori Municipal Entre la gran quantitat d’escrits dedicats a la popularització del cant litúrgic, destaca el llibre El cant gregorià, un model de música religiosa 1971 Fou cofundador…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de la teoria…

Vida Compaginà els seus estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb la formació musical, tant a la Schola Cantorum dirigida per A Pérez Moya com amb C Taltabull El 1953 fundà el Cor Alleluia, que dirigí fins el 1965, amb el qual donà a conèixer espirituals negres i obres del segle XX d’autors com P Hindemith, per a passar tot seguit a la interpretació de composicions renaixentistes Vinculat al grup Ars Musicae des del 1958, en fou el director fins l’any 1973 Amb aquest grup realitzà diversos enregistraments fonogràfics, a més de participar en diferents festivals, com ara el de Granada…

El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…

En les primeres pellícules sonores 1928 l’enregistrament es feia sobre una petita banda lateral fotosensible com la resta de la pellícula, impressionant una banda d’amplada o densitat variable amb el so original, cosa que permetia restituir-lo mitjançant una cèllula fotoelèctrica L’enregistrament magnètic millorà la qualitat sonora i les possibilitats d’edició Se n’han utilitzat tres mètodes diferents una petita banda magnètica enganxada al costat de la pellícula, una cinta magnètica independent perforada com la pellícula i que es fa passar a la mateixa velocitat que aquesta i una cinta…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…