Resultats de la cerca
Es mostren 479 resultats
Ramon Malla i Call

Ramon Malla i Call
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Bisbe.
Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida 1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…
Edmon Maria Garreta i Olivella
Cristianisme
Abat.
Ingressà al seminari de Barcelona, però el 1944 s’incorporà com a novici al monestir de Poblet , on l’any següent feu els vots temporals Completà els estudis teològics al monestir suís d’Hauterive 1946-48, després dels quals feu els vots solemnes a Poblet el mateix any Fou ordenat sacerdot el 1949 Després de cursar dret canònic a Roma 1951-53, fou elegit prior de Poblet el 1953, i el 1954, beneït primer abat després de la restauració monàstica 1940 El 1967 cessà en aquesta dignitat, i amb tres frares més fundà el monestir de Santa Maria de Solius Baix Empordà, del qual fou prior…
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’…
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…
Mercè Pigem i Palmés

Mercè Pigem
Política
Dret
Jurista i política
Llicenciada en dret per la UAB i en dret canònic per la Universitat de Salamanca, i màster en Psiquiatria forense per la Universitat de Barcelona, començà a exercir el 1977 i s'especialitzà en dret de família Ha estat Diputada de la Junta del Collegi d'Advocats de Barcelona, membre de la Societat Catalana d'Advocats de Família i de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família, i professora de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'ICAB i del màster de Dret de família de la Universitat de Barcelona Afiliada a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, és membre del Consell Executiu i…
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat científica…
conferència episcopal
Dret canònic
Reunió de l’episcopat d’un estat o d’una regió eclesiàstica i del corresponent organisme de coordinació.
Iniciades a començament del segle XIX, les conferències episcopals eren simples reunions periòdiques dels bisbes d’una província eclesiàstica sota la presidència del metropolità Ha estat el concili II del Vaticà que ha donat consistència i impuls a les conferències nacionals i el Codi de Dret Canònic del 1983 n'ha reglamentat el funcionament cànons 447-459 A la conferència episcopal pertanyen de dret tots els bisbes residencials, coadjutors i auxiliars, els quals elegeixen un president El reglament ha de rebre l’aprovació de Roma, i les seves decisions no tenen per elles mateixes…
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
Opus Sanctorum Angelorum
Institució de l’Església catòlica creada formalment el 2010.
L’origen de la iniciativa sorgí el 1949 entre un grup de sacerdots i seminaristes d’Innsbruck, Àustria, a partir de les paraules del papa Pius XII, que exhortà els pelegrins a avivar en ells mateixos el sentit del món invisible que envolta l’home i a mantenir un cert tracte familiar amb els àngels, la sollicitud constant dels quals s’utilitza en la salvació i la santificació El 13 d’octubre de 1968, sacerdots de quatre nacions proposaren impulsar la seva fundació després de parlar amb el papa Pau VI El 2 d’octubre de 2010 rebé el ple reconeixement canònic després d’un llarg…
Álvaro del Portillo y Díez de Sollano
Cristianisme
Dret canònic
Prelat castellà.
Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina