Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Sant Corneli de Collbató
Art romànic
Aquesta església, juntament amb la de Sant Miquel de Montserrat i la de Santa Margarida de les Amenolelles, va ser donada pel bisbe Guislabert a la canònica de la catedral de Barcelona el 1061 El 1067 Ermengol Joan, fill d’un germà del bisbe Guislabert, cancellà la donació d’aquestes esglésies, que havia de tenir en usdefruit vitalici a canvi de la tasca L’església va ser reconstruïda des dels fonaments el 1779 És l’actual església parroquial de la població A l’interior de l’església, dins la capella de la Mare de Déu del Roser, es conserva un capitell romànic que fa de pedestal de la Mare de…
Josep Pocorull i Vilagrassa
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Arribà a ser prior del cenobi tarragoní Fou autor de l’obra Recopilación histórica de los sucesos de la Europa desde 1640 hasta 1775 , escrita en nou volums i que restà inèdita El manuscrit es conserva a l’arxiu del monestir de Poblet L’obra, un recorregut pels fets més destacats succeïts al continent europeu al llarg del període esmentat, és un exemple de la historiografia erudita de l’època, en la qual destaca la visió providencialista, moralista i teleològica de la història Fou també un destacat orador i predicador Fruit d’aquesta activitat, publicà l’obra…
Castell de Nalec
Art romànic
El poble de Nalec s’emplaça en un petit turó de 487 m a la vall mitjana del Riu Corb, a la riba esquerra El seu origen, com el de la majoria dels pobles de la vall del Riu Corb, començà amb la construcció d’una torre de defensa, que més endavant es convertí en un castell, esmentat ja en la documentació l’any 1082 Consta que aquest any la fortalesa de Nalec fou assignada com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll Posteriorment, el 1164, el terme del castri de Analech apareix mencionat com a afrontació territorial del…
L’organització política i religiosa del Ripollès
Art romànic
L’organització política del Ripollès Els castells Mapa del Ripollès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 A Pladevall - J Vigué La majoria de castells de la comarca del Ripollès, és a dir, dels castells de la vall de Ripoll, de la vall de Ribes i de la vall de Camprodon, són documentats ja el segle X D’uns pocs, encara, posseïm informació anterior, com del castell de Mogrony “ castro Mogoronio ”, que l’any 885 adquiriren els comtes Guifré i Guinidilda del prevere Esclua de Cerdanya, que posteriorment esdevingué bisbe intrús d’…
Sant Andreu in Planezas (la Seu d'Urgell)
Art romànic
Aquest monestir apareix en el testament de l’any 993 del comte Borrell II, en què li deixà 2 eugues i 2 vaques També va rebre una deixa de dues unces d’or en el testament del comte d’Urgell, Ermengol, de l’any 1007 Hi ha documentada una altra deixa, d’un sou per a la seva illuminació, en el testament del 1037 de Seniofred, sagristà de la Seu La vila de Planeza és esmentada com a afrontado d’un alou a Cogomells, l’any 1047 i l’any 1053 es troba la deixa d’una casa situada a Planezas Els documents no assenyalen una situació precisa de l’indret on era edificat aquest monestir, tan sols l’…
Sant Feliu de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A partir d’aquest…
Sant Vicenç de Maçanós (les Llosses)
Art romànic
La parròquia de Sant Vicenç de Maçanòs és una de les sis que formaven l’antic terme de les Llosses, que tenia el seu centre històric al castell de la Guàrdia de Ripoll La primera data d’esment de la parròquia és de l’any 890, a l’acta de dedicació de l’església de Sant Pere de Ripoll a la clàusula episcopal, on es diu “ concedo ibi decimas et primitias, villare Mazoni ” Posteriorment l’any 982, en el precepte atorgat pel rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll apareix la “ ecclesiam de pogio Macanoso cum decimis et primiciis ”, tot confirmant la possessió d’aquesta per part del …
Torre d’Espiells (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
El lloc d’Espiells s’esmenta per primera vegada en el precepte del rei Lotari de l’any 986 que confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès Segurament, al segle X, a l’indret ja hi havia un petit nucli humà La torre d’Espiells apareix documentada a mitjan segle XI El 1063 l’abat de Sant Cugat, Andreu, negocià un acord amb Umbert de Cervelló i la seva muller Dalmizana sobre la donació del domini útil de la propietat d’Espiells formada per l’església i la torre, amb els seus termes Umbert de Cervelló reconegué com a senyor del lloc l’abat de Sant Cugat, al qual es comprometé…
Castell d’Avinyó (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Possiblement aquest castell estigué emplaçat al lloc on ara hi ha la malmesa masia de Can Porràfols, dalt d’un petit turonet proper a l’església de Sant Pere Al segle X ja existia i estava encomanat a Màger, fill de Sendred, en nom del comte Això es confirma quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’església de Sant Pere, aixecada al castell d’Avinyó, entre els anys 973 i 995 En la butlla adreçada pel papa Silvestre II al monestir de Sant Cugat de l’any 1002 consta que l’esmentat cenobi posseïa un alou a Avinyó que fou de Màger El castell degué passar per força…
Santa Margarida de les Amenolelles (Collbató)
Art romànic
El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa Cecília un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina