Resultats de la cerca

Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…

Ingressà en la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes a Barcelona i a Madrid i teologia a Àustria El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo Fou numerari de l’Acadèmia de Ciències de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc Presidí el Patronato AlfonsoX el Sabio del CSIC Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics Fou delegat de la seva província a la…

Cap del departament de virologia humana de la Universitat de Maryland des del 1993, al llarg de la seva carrera d’investigador ha descobert la interleucina un factor proteic secretat pels limfòcits T que provoquen el creixement cellular i el primer retrovirus humà, i ha treballat extensament sobre el virus de la sida, en collaboració amb el professor Luc Montagnier de l’Institut Pasteur És autor de més de 700 treballs científics i d’una seixantena de patents, entre les quals es troben els tests sanguinis de la sida Ha estat guardonat amb nombrosos premis com el Lasker 1986,…

S'especialitzà en filologia i lingüística romàniques a la Universitat de Zagreb Durant molts anys fou professor de llengua i literatura italianes a la facultat de lletres de Zadar i posteriorment es traslladà a l’anomenada fins el 1990 Universitat Lliure de Berlín Dins el gran abast dels seus interessos científics cal destacar les relacions medievals entre les llengües neollatines i eslaves a la Dalmàcia i els Balcans També escriví estudis fonamentals en matèries teòriques com la fonologia Opća fonologija i fonologija suvremenog talianskog jezika , ‘Fonologia general i fonologia…

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra…

Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica  1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…

Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae…

El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que…

Segons les vuit categories taxonòmiques principals establertes, els noms científics poden designar un domini per exemple, Eukaryota un regne per exemple, Animalia un fílum per exemple, Chordata o, en botànica i micologia, una divisió per exemple, Bryophyta una classe per exemple, Aves un ordre per exemple, Charadriiformes una família per exemple, Scolopacidae un gènere per exemple, Calidris , o una espècie per exemple, Calidris ferruginea  El nom científic d'un tàxon de qualsevol categoria superior al nivell d'espècie consta d'un únic mot és un uninomi el d'una espècie,…

Té un patronat format per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalunya-La Pedrera El nom “Alícia” és un acrònim format amb els mots “alimentació” i “ciència”, indicatiu dels seus tres grans objectius innovació tecnològica en cuina, millora dels hàbits alimentaris i valoració del patrimoni agroalimentari i gastronòmic Té el suport i la collaboració de destacats cuiners i científics Organitza tallers de cuina adreçats a públics diversos escolars, empreses i professionals La seu és al complex Món Sant Benet  de Sant Fruitós de Bages Des del 2013 organitza la festa de la cuina…