Resultats de la cerca

No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural

Antiga església parroquial que era el centre religiós del sector sud-oest del terme de Maçanet El seu edifici actual, proper a la carretera d’Hostalric a Maçanet, fou refet totalment al segle XVIII L’església fou cedida o unida al monestir de Breda el 1185 pel Papa Luci III, i aquesta subjecció li fou confirmada el 1246 pel papa Innocenci IV Més endavant se cita com una de les parròquies del deganat de la Selva, unida modernament a Maçanet de la Selva com a sufragània

No ens han pervingut notícies sobre aquesta església, que de ben segur en època medieval havia de tenir un altre titular Del lloc sols hi ha una cita, dubtosa, del 979, en la donació al monestir de Lavaix d’una terra al castell d’Adons, al lloc dit intramas Chatollas És igual de dubtós l’esment de Cadolla com a límit de l’alou de Palau que figura en el document conegut com a fals de II Bellera L’església de Cadolla era sufragània de Naens

Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada

Aquesta griva, d’origen siberià, és excepcional en el decurs de l’hivern a tota l’Europa sud-occidental Als Països Catalans solament ha estat citada dos cops, ambdós a les Balears un exemplar, que es troba encara naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca el gener de 1912 i un exemplar capturat a Mallorca el 091265 Gil-Lletget 1945, fent esment de l’exemplar de Menorca, creu recordar que algú cità aquesta espècie a València, sense aportar cap mena de dada

Alternativa per Alemanya AfD, Pegida i altres partits i moviments d’ultradreta es donen cita en una gran manifestació a Chemnitz Saxònia amb motiu de l’apunyalament mortal d’un ciutadà alemany per part d’un immigrant irregular iraquià el 27 d’agost, després del qual es van produir incidents violents protagonitzats per neonazis La gran manifestació xenòfoba del dia 1 a la ciutat és contestada per una altra mobilització de signe contrari a la mateixa ciutat, on participen també milers de persones Malgrat el gran desplegament policial, 18 persones resulten ferides

En una cerimònia presidida per la cancellera alemanya Angela Merkel i el president Frank-Walter Steinmeier es commemoren els 30 anys de la caiguda del mur de Berlín 9 d’octubre de 1989 En els seus discursos, ambdós mandataris alerten de la necessitat de preservar la democràcia en referència al creixement de l’extrema dreta Aquesta mateixa data és també l’aniversari de la Nit dels vidres trencats 1938 A la ciutat de Bielefeld es donen cita centenars de defensors d’un negacionista de l’Holocaust, que suscita una contramanifestació de l’esquerra

Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes

Malauradament poques són les notícies que es coneixen sobre aquesta capella Tot i que no és documentada fins a èpoques tardanes, és del tot probable que fos bastida abans del 1300 El terme de la Fortesa, amb la seva fortalesa, sembla que pot identificar-se amb la torre de Luposa , cedida a la canònica de Cardona el 1040 No obstant això, les primeres referències segures de la cita de Fortesa són del 1282 El primitiu edifici fou refet al segle XVII, moment en què en tenia cura la família del mas Ribalta

D’estil semblant al de la giga , sorgí al segle XVI i fou molt popular durant el XVII Diego Pisador la cità per primera vegada el 1552 Ben aviat arribà a França, on es consolidà pel seu caràcter exòtic T Arbeau en parla a l' Orchésographie 1588 "advertiu que els passatges són animats, encara que estranys i extravagants, propers a les danses dels salvatges" Posteriorment, C Negri i M Praetorius l’inclogueren als seus reculls de danses Altres compositors com H Purcell, GB Lulli i Couperin també l’empraren en la seva producció