Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Emilio dei Cavalieri
Música
Compositor italià.
Exercí com a organista a San Marcello, de Roma 1578-84, i el 1588 fou nomenat intendent de les arts per Ferran I de Mèdici a Florència, on es posà en contacte amb la Camerata del comte Giovanni Bardi Fou un dels primers compositors que emprà el baix continu La seva principal obra, Rappresentazione di Anima e di Corpo , estrenada a Roma el 1600, és una representació escènica escrita en el nou estil de recitar cantando , molt allunyada de l' oratori clàssic
Joan Astruc
Lingüística i sociolingüística
Metge i filòleg occità.
Fou metge dels reis de Polònia i de França escriví un estudi clàssic sobre les malalties venèries 1736 Les seves idees anticontagionistes tingueren un gran ressò en el seu temps Es dedicà, d’altra banda, a l’estudi crític del Pentateuc, i en la seva obra Conjectures sur les Mémoires originaux dont il paroît que Moyse s’est servi pour composer le Livre de la Genèse , fou un dels primers a trobar en el Gènesi dues fonts distintes, l’elohista i la jahvista
Eduardo Barrios
Literatura
Escriptor xilè.
Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948
Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia
Història
Obra d’Antoni Josep Cabanilles, publicada a Madrid en dos volums (1795-97), primera i única de les ordenades per Carles IV (1791) per a estudiar els vegetals als seus regnes.
Té 588 pàgines, illustrades amb mapes i panorames, sobre esbossos de l’autor, gravats per TLEnguídanos Producte d’un minuciós viatge pel País Valencià, ofereixen una notable quantitat de dades de tota mena, fixades des de la Illustració, d’un alt valor per als estudis botànics, demogràfics, geogràfics, etc Conté un índex de plantes amb equivalències llatines, castellanes, catalanes i franceses Esdevinguda un clàssic dels estudiosos del País Valencià, l’obra ha estat reeditada el 1958, a cura de JMCasas i Torres, i, en facsímil, el 1972
Job Sugranyes Arnau
Golf
Jugador de golf.
Membre del Club de Golf Reus Aigüesverds, destacà en categories inferiors i guanyà el Campionat de Catalunya amateur i el Grand Prix de Catalunya 1999 Aquell mateix any, fou seleccionat per la Federació Espanyola de Golf per a jugar el Peugeot Classic Tour Després d’assolir el Campionat de Barcelona 2001, es feu professional l’any 2002, any que guanyà el circuit de professionals de Catalunya Posteriorment, formà part del programa Albatros de la Federació Catalana de Golf 2003 i disputà el circuit europeu
2 Dies Trial Clàssiques de Sentigosa
Motociclisme
Competició de trial celebrada anualment a Sant Joan de les Abadesses des del 2009.
Organitzada pel Moto Club Abadesses i reservada a motocicletes de trial clàssiques, també és coneguda amb el nom de Dos Dies Trial Santigosa-Clàssic i abreujat 2DTS És puntuable per la Copa Catalana de Clàssiques i consta de dues proves que es realitzen durant un cap de setmana Té lloc a la tardor en un circuit d’uns 20 km de llargada proper a la collada de Sentigosa Hi participen les categories de clàssica, pre 65, pre 72, pre 77, pre 82, trialera i d’experts
posició
Dansa i ball
Cadascuna de les situacions en què hom pot col·locar els braços, o bé els peus, en el ball clàssic.
Les posicions clàssiques són cinc per als braços i cinc per als peus
col·lació de manuscrits
Diplomàtica i altres branques
Comparació ( conlatio)
sistemàtica de les lliçons variants de còdexs varis, que contenen un mateix text antic, clàssic o medieval.
La collació és feta ordinariàment per mitjà de microfilms o còpies fotogràfiques sobre algun text imprès
páthos
Música
En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.
L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos - serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’auditori
ruïnes
Art
Restes d’un o més edificis arruïnats.
L’amor per les ruïnes aparegué ja en el Renaixement i continuà durant el s XVII Però és a la segona part del s XVIII, arran de les descobertes d’Herculà 1738 i Pompeia 1748, de les posteriors de Paestum, Agrigent i Segesta i dels escrits teòrics de JJWinckelmann, que les ruïnes adquiriren un lloc important en l’art, tant clàssic com gòtic, inclòs sempre dins el paisatge, tant en la pintura com en els jardins a l’anglesa, com a manifestació de la nostàlgia del passat, pròpia del preromanticisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina