Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
tinta hectogràfica
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Tinta espessa, de molt poder colorant i soluble en aigua, que permet de reproduir un text o un dibuix a papers humits d’alcohol o d’altres líquids anàlegs.
Els colors de l'anilina. Els colorants artificials
Fins a mitjan segle XIX, totes les matèries tintòries tenien un origen vegetal, animal, mineral o eren productes d’elements químics bàsics No existien els colors de síntesi, els fets al laboratori, producte d’una reacció química Els primers industrials de la química treien el màxim partit dels colors naturals que es trobaven a la naturalesa, els afinaven i els aplicaven L’aparició dels colorants artificials, producte de síntesi, provocà una autèntica revolució industrial L’oferta dels naturals estava limitada per la planta, l’animal o el mineral que el proporcionava Es tractava molt sovint de…
bixina
Química
Carotenoide dicarboxílic, principi colorant de la bixa produït en la natura per oxidació de la carotina; la forma cis
, la més corrent, és inestable, passant a la forma trans
o isobixina
.
Acoloreix de groc
tumèric
Química
Matèria colorant groga que conté curcumina, procedent dels rizomes de la Curcuma longa, que té un gust aromàtic semblant al pebre però més amarg i dóna un color groguenc als plats cuinats.
cotxineal
Cosmètica
Alimentació
Pólvores obtingudes de la molta de les femelles dessecades de l’insecte Coccus cacti, riques en àcid carmínic, emprades com a colorant natural vermell, acceptat per a acolorir productes alimentaris i cosmètics.
catxú
Química
Matèria colorant vegetal extreta de l’Acàcia catechu; és emprat com a adob dels cuirs, en tintoreria per a obtenir marrons i negres, per a tenyir fusta en ebenisteria, i en preparacions cosmètiques.
remuntar
Indústria tèxtil
Tornar a tenyir (una roba que ja ha estat tenyida) amb un colorant igual com el primitiu o diferent, per tal d’avivar-ne la tonalitat, augmentar-ne la intensitat o variar-ne el matís.
escarlata
Química
Matèria colorant d’un color vermell viu amb un punt de groc, que hom extreu de la cotxinilla de l’espècie Coccus ilicis, que habita a les alzines, al Marroc i a la península Ibèrica.
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
indi
Química
Substància colorant de tina, de color blau, ja coneguda dels egipcis, originàriament obtinguda de diverses plantes de la família de les papilionàcies, mitjançant la hidròlisi i l’oxidació d’un glucòsid (indican) extret de l’anyil.
Fou sintetitzat per Bayer el 1882