Resultats de la cerca

Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir assassinat a…

En la majoria de les combustions el comburent és l’oxigen de l’aire Als combustibles que tenen oxigen en llur molècula no els cal comburent per a poder cremar

Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…

La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La matèria orgànica així…

Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…

Això explica que els àtoms d’hidrogen pervinguin a un estat d’energia menys elevat i que s’aparellin per formar molècules d’hidrogen L’element natural és una mescla de tres núclids 1 o proti 99,98%, 2 o deuteri 0,02% i 3 o triti < 10 -7 % Al segle XV fou anomenat aire inflamable per Paracels, que l’obtingué atacant el ferro amb àcids fou aïllat i estudiat per Cavendish el 1766, el qual demostrà més tard, juntament amb Watt 1781, que la seva combustió produïa aigua L’hidrogen sembla ésser l’element més abundant de l’Univers l’anàlisi de la llum que emeten els estels indica que la majoria d…

El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils carbó, petroli i gas natural És veritat que s’empren també altres for- mes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal del consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgànics D’on prové aquesta energia fossilitzada La conservació de matèria orgànica, ni que sigui transformada, constitueix un fenomen força excepcional a la natura En condicions habituals els organismes descomponedors, en presència d’…

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%, 17 O 0,0374% i…

Quan aquest és dut a terme a pressió constant, l’esmentada energia coincideix amb la que en termodinàmica rep el nom d' entalpia , i quan ho és a volum constant, amb l’anomenada energia interna Segons la natura del procés, la calor de reacció té expressions pròpies Així, la calor de formació d’un compost és l’increment d’entalpia que tindrà lloc quan un mol d’aquest és format teòricament a partir dels seus elements considerats en l’estat tipus, a una pressió i una temperatura determinades la calor de combustió , quan és cremat completament un mol, a una temperatura determinada i a la pressió…