Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destil·lació de la llenya o del carbó. Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu. L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines.
Le Bon va morir assassinat a París el mateix dia en què coronaven emperador Napoleó I, però els seus treballs van ser continuats. Foren anglesos els qui aconseguiren de fer les primeres proves d’enllumenat de fàbriques i locals, utilitzant els gasos procedents de la destil·lació de l’hulla. De tal manera progressaren que foren enginyers britànics els qui plantaren els primers fanals de gas a París el 1817.
Durant el segle XIX, la competència sorgida per les llums de petroli i per l’electricitat provocà nous avenços en la utilització del gas, que era també aplicable a la calefacció i als motors.
Les empreses productores de gas han estat modernament classificades en el sector energètic i de serveis públics. Però, històricament, són els químics els qui introdueixen l’enllumenat per gas d’hulla o d’acetilè, tal com es veu en les pàgines següents. I en aquest treball s’han tingut en compte les arrels de l’empresa, més que el seu desenvolupament futur.