Resultats de la cerca
Es mostren 1391 resultats
troper
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els textos dels trops que s’interpretaven dins el propi o l’ordinari de la missa en les festivitats més assenyalades.
Era un llibre destinat a ser utilitzat pel cantor solista, que alternava la seva intervenció amb la del cant original, interpretat pel cor Els tropers acostumen a seguir l’ordre del calendari litúrgic La seva organització interior, però, no sol ser estable, fins al punt que cadascun dels exemplars conservats té una estructura i uns continguts propis En la major part de casos els tropers no contenen exclusivament trops Molt sovint es presenten en combinació amb altres tipus de llibres litúrgics, com els relativament freqüents tropers prosaris També és habitual trobar-los com a…
Joan d’Aragó
Història
Tercer fill de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri seu conservat…
Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya
Centre especialitzat en cinema format per dos fons independents administrativament però conservats i gestionats junts: la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt i la Biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.
Delmir de Caralt i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 una biblioteca amb els llibres i les revistes que adquiriren per a completar la seva formació cinematogràfica A partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos, omplint així parcialment el buit existent en aquest àmbit L’any 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat Posterioment, l’any 1982, en realitzar-se els traspassos en matèria de cultura de l’estat a la Generalitat, nasqué la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb…
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
Antoni Carbonell
Enteixinat de l’escala del Palau del Lloctinent, a Barcelona (s XVI), obra d' Antoni Carbonell , fill
© Fototeca.cat
Fuster tallista.
Amb el seu fill Antoni Carbonell , són documentats a Barcelona entre el 1487 i el 1555 Corresponen, probablement, al pare alguns treballs fets a la catedral de Barcelona 1487, al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d’Abella 1504 El 1509 li fou encarregat, juntament amb Gabriel Serra, l’acabament del sepulcre de Galceran de Requesens a l’església de Sant Joan de Palamós Amb Climent Carbonell visurà l’obra del portal de l’església de Sant Miquel 1516, i el 1526, juntament amb Gabriel Pellisser, obres fetes a Sant Joan d’Horta Hom pot adjudicar al fill, a Barcelona, el complement…
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga edificació només és…
Alexandre Olivar i Daydí

Alexandre Olivar
Facultat de Teologia de Catalunya
Cristianisme
Patròleg i liturgista.
Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…
Nicolás Antonio
Arxivística i biblioteconomia
Bibliògraf castellà.
Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca Hispana…
Santa Maria del Pla (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG390388 Història És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa No se’n…
literatura sànscrita
Literatura
Literatura escrita en sànscrit.
A part els quatre vedes Veda , escrits en sànscrit vèdic literatura vèdica, la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti Brāhmana, Āraṇyaka , Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa En el gènere narratiu sobresurt la collecció de faules didàctiques o Panchatantra Constitueix una secció important la literatura doctrinal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina