Resultats de la cerca

Havia estat conseller del príncep de Viana El 1463 era ambaixador de la generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant Pius II A més de dues colleccions de sermons litúrgics, que podrien ésser obra del seu germà, Bartomeu Cristòfor, hom atribueix a Joan Cristòfor un Tractat de les turbacions o revolucions de Catalunya , perdut Zurita encara l’utilitzà En ell predicava la santedat del príncep de Viana, es posava a favor del pretendent Enric IV de Castella i combatia Joan II, a l’obediència del qual deia que calia sostreure's, i fins atacar-lo amb les armes Havia estat inquisidor a…

Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265, ciutat on…

D’origen noble, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma, on fou sagristà 1780-1818 Escriví Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca i deixà manuscrites diferents obres sobre la història dels convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma Algunes d’aquestes obres foren editades durant la dècada de 1920-30 per Jaume d’Oleza i d’España i Eduard Faus Llibre d’antiguitats de la iglésia del Real Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca , Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de Palma 1923 i Llibre d…

Antiga capella eremitana, citada en deixes testamentàries a partir del 1282, i més tard convent franciscà, és situada sobre un serrat, a 592 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Vallors, dins l’antiga parròquia de Sant Miquel de Cladells El 1690 es va fundar aquí un convent de franciscans, que va subsistir fins al 1835 Aquesta comunitat va aixecar una gran església i el convent, ara en ruïnes

Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de…

Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per…

De construcció romànica, és esmentada ja al s XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos entre la fi del s XVII i la Revolució Francesa 1793 hi hagué un convent de servites El convent i una gran part de l’església són destruïts

Aquesta església és documentada des de l’any 1300, quan era una simple capella situada prop de la vila de Vila-rodona Entre el 1599 i el segle XIX, la capella de Sant Llorenç, completament renovada, fou l’església del convent de servites dels Dolors L’any 1835 els frares abandonaven definitivament el convent i l’església fou utilitzada com a magatzem La resta del convent fou enderrocada per fortificar la vila durant la primera guerra Carlina En l’actualitat l’església és desafectada i molt malmesa