Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Narcís Masferrer Sala
Periodisme
Esport general
Promotor, dirigent i periodista esportiu.
Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…
James Aldridge
Literatura
Periodista i escriptor australià.
Estudià a la London School of Economics Després d’exercir tres anys el periodisme a Austràlia, el 1938 fixà la residència a Londres Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal de guerra, i les seves cròniques des de Grècia, Creta i el nord d’Àfrica tingueren una gran difusió i li proporcionaren material per a la seva primera novella, Signed with Their Honour 1942, a la qual seguiren The Sea Eagle 1944, també de tema bèllic i influïda per Hemingway i The Diplomat 1949, una història d’espionatge al Kurdistan iranià Altres novelles seves són The Hunter 1950 i A Captive in…
Josep Güell i Mercader

Josep Guell i Mercader
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…
Agustí de Ros i Delpàs
Història
Militar
Militar.
Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…
Frederic Margarit i Pascual
Economia
Periodisme
Periodista i empresari.
El 1906 emigrà a Xile Es dedicà al comerç, també fou propietari d’una oficina dedicada al negoci d’exportació de fruits xilens i exercí d’administrador civil de la intendència de l’exèrcit xilè Amic personal del president de Xile, Carlos Ibáñez del Campo, el Ministeri d’Educació el nomenà examinador de les escoles públiques de Providencia, càrrec que exercí durant 10 anys Fou un dels pocs catalans condecorats amb la Medalla del Mèrit, distinció atorgada als estrangers que més s’han destacat en el progrés xilé Dins de la vida catalana en aquest país, fou soci fundador del Centre Català de…
Antoni Rigalt i Blanch
Antoni Rigalt i Blanch Vitrall paisatgístic de la casa Garriga-Nogués (1903)
© Fototeca.cat
Art
Artista.
Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…
Ignasi Agustí i Peypoch

Ignasi Agustí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Novel·lista, periodista i poeta.
Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…
,
Michel Déon
Literatura francesa
Nom pel qual fou conegut l’escriptor francès Édouard Michel.
Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La…
Tom Wolfe

Tom Wolfe
MoSchle (CC BY 3.0)
Literatura
Periodisme
Nom amb el qual és conegut el periodista i escriptor nord-americà Thomas Kennerly Wolfe.
Es doctorà el 1957 per la Universitat de Yale Collaborà en The New York Herald Tribune , Esquire i Harper’s i fou corresponsal del Washington Post a l’Amèrica Llatina Conegut pel seu estil incisiu i provocador, defensà el periodisme com a nou art realista “nou periodisme”, en el qual emprà un gran domini verbal per a recrear argots que evoquen ambients de gran versemblança malgrat la seva evident exageració Amb esperit iconoclasta, sostingué sovint posicions a contracorrent, reflectides tant en els reculls d’articles i reportatges The Kandy Kolored Tangerine Flake Streamline…
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia catalana
Genealogista, historiador i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina