Resultats de la cerca
Es mostren 1892 resultats
Margarida Maria d’Alacoque
Cristianisme
Nom amb què és coneguda als Països Catalans Marguerite-Marie Alacoque, mística francesa.
Monja, des del 1672, al convent de la Visitació, manifestà haver rebut de Crist l’encàrrec de propagar la devoció al Sagrat Cor de Jesús Fou canonitzada l’any 1920 La seva festa se celebra el 16 d’octubre
orde dels Portaespases
Història
Orde de cavalleria alemany creat l’any 1202 per comandar l’expedició contra la pagesia pagana de Livònia i Letònia.
Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell
Manuel Pereira
Escultura
Escultor portuguès, instal·lat a Castella.
Conegué ACano, que l’influí En les seves obres fugí de tot convencionalisme o patetisme són expressives, però alhora sòbries Sant Bru cartoixa de Miraflores i Academia de San Fernando, Madrid i el Crist de la catedral de Segòvia
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Sant Miquel d’Hortmoier

Sant Miquel d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) a la vall de Beget, a la riba esquerra, entre les serres de Bestracà i de Talaixà.
L’església de Sant Miquel, romànica, és esmentada ja el 977 Fou possessió de Cuixà, i al segle XIV formava una parròquia, però des del segl XVIII depenia ja de la d’Oix Guardava el notable Sant Crist d’Hortmoier
Cornelis Engelbrechtsz
Pintura
Pintor holandès.
Format possiblement a Anvers, fou l’iniciador de l’escola pictòrica de Leiden Figura de transició entre el gòtic i el Renaixement, incorporà una decoració italianitzant Sobresurt el seu tríptic Dol de Crist Leiden Fou el mestre de Lucas van Leiden
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
Juan Pascual de Mena
Escultura
Escultor castellà.
Fou director de l’Acadèmia de San Fernando Les seves obres principals són a Madrid el Crist de la Bona Mort església de San Jerónimo, la Font de Neptú i un bust de Carles III Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
Santuari de Montgarri (Salardú)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici, a la part inferior del mur de la qual és visible l’aparellat alt-medieval, amb arcades fetes amb blocs de pedra posats a plec de llibre A Benet Aquest santuari es dreça a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants meridionals de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, prop del poble d’Eth Dossau Mapa 149M781 Situació 31TCH368365 S’hi va per una pista forestal que, amb inici a Bagergue, travessa el pla de Beret i avança seguint el curs de la Noguera Pallaresa fins a arribar al santuari Actualment, és preferible anar-hi per una…
mortificació
Religió
Privació, patiment, voluntari que hom s’imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.
L’Església Catòlica recomana als fidels la mortificació per resistir les passions carnals i els apetits corporals —en aquest sentit prescriu el dejuni i l'abstinència en determinats dies de l’any—, i alhora la presenta com a complement voluntari als sofriments redemptors de Crist
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina