Situació
La parròquia de Sant Jaume és dins el petit nucli de Travesseres, situat a l’extrem meridional del terme municipal de Lles.
Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG922926.
El poble de Travesseres és aproximadament a 4,5 km de la carretera local que sortint de Martinet es dirigeix a Lles. (MLIR)
Història
La parròquia d’aquest indret, escrit amb la forma Traverseras, és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, escriptura datada l’any 819 però que sembla que fou redactada al final del segle X. Posteriorment, el lloc es torna a mencionar en algunes escriptures del segle XI. Una de les primeres data de l’any 1041 i és el testament que feu Guillem Bernat abans d’iniciar un viatge a Roma, on indica que llega a la canònica de Santa Maria de la Seu, entre molts altres béns situats a la Cerdanya, un alou in villa Travesseras.
Al segle XIV, hi ha referència que entre els anys 1312 i 1314 l’ecclesia Sti. Jacobi de Travesseres fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons consta en la relació de parròquies visitades que ha arribat a l’actualitat. A la darreria d’aquesta mateixa centúria, l’església de Travesseres figura en la llista de parròquies que l’any 1391 contribuïren a satisfer la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell.
L’església parroquial de Sant Jaume de Travesseres és un edifici modern i és sufragània de la de Sant Pere de Lles. (MD-MLIR)
Majestat
Talla de Crist vestit amb túnica i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (núm. 65 504).
ECSA - Rambol
Procedent de l’església de Travesseres, es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya una talla d’un Crist en Majestat, amb el núm. d’inventari 65 504 (vegeu vol. I, pàgs. 266-267, d’aquesta col·lecció). Li fou llegat per Santiago Espona. Es tracta d’un Crist vestit amb túnica manicata. En la classificació establerta per Mn. Trens (1966), pertany al tercer grup amb plecs només de cintura en avall. El Crist és coronat amb els ulls oberts. Per sota de la corona hom endevina els cabells. Però aquests no acaben en trenes que cauen damunt les espatlles, com en altres talles. Igualment la barba tampoc no és treballada com en altres imatges (vegeu Bastardes, 1978, pàg. 93). La creu no sembla original. Aquesta talla, comenta Ainaud (1973, pàg. 70), és obra ja tardana, potser no anterior al segle XIII, però obeeix a un tipus de tradició molt més arcaica, dins la iconografia del Crucificat. (MD)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Bertran, 1979, vol. II, pàg. 290
- Baraut, 1982, vol. V, doc. 534, pàgs. 69-70
- Pladevall, 1983, pàg. 139
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8
Bibliografia sobre la majestat
- Trens, 1945, pàg. 45 i làm. 27 (núm. 84)
- Legado Espona, 1958, pàg. 8 (núm. 3) i làm. 3
- El Arte Románico, 1961. pàg. 198
- Trens, 1966, pàgs. 10, 79, 83, 95, 96, 145, 146, i làms. 48 i 49
- Ainaud, 1973, pàg. 70 i fig. pàg. 71
- Farré, 1973, S. P. (Sala 6)
- Carbonell, 1974-75, I, pàg. 24, i 1976, pàg. 39
- Tillmann, 1976, pàgs. 38 i 43
- Bastardes, 1978, pàgs. 207-209
- Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 285
- Carbonell, 1983, pàg. 105
- Bastardes, 1991, pàg. 104
- Catàleg d’escultura i pintura medievals, 1991. pàg. 135