Resultats de la cerca
Es mostren 676 resultats
Nikolaj Nikolajevic Figner
Música
Tenor rus.
Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…
salut d’amor
Literatura
Epístola amorosa en vers.
Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats Els seus components temàtics solen ésser salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència l’argumentació pot ésser illustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes allegòrics i sentimentals A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars 1278, ~1290, els anònims titulats Lletra amorosa 1395, Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja , en codolada, l’important Salut d’amor o Clam d’amor ,…
Ivy Compton-Burnett
Literatura anglesa
Novel·lista anglesa.
Graduada per la Universitat de Londres el 1906, descriví la societat anglesa de classe mitjana alta del final de l’època victoriana en la qual cresqué, i en subratllà sobretot les relacions de poder Aconseguí aquest propòsit sobretot amb una hàbil utilització dels diàlegs, d’una gran agudesa i mordacitat Després d’una primera novella 1911 que rebutjà, publicà Pastors and Masters 1925, Brothers and Sisters 1929, Men and Wives 1931, A House and Its Head 1935, Manservant and Maidservant 1947, Two Worlds and Their Ways 1949, The Present and the Past 1953, Mother and Son 1955, premi James Tait…
Josefina Tàpias
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de 1936-39 féu…
Heather Harper
Música
Soprano irlandesa.
Estudià música a Londres, ciutat on debutà el 1954 representant Macbeth amb la companyia d’òpera de la Universitat d’Oxford Tres anys més tard interpretà el paper de la primera dama de La flauta màgica al Festival de Glyndebourne, i el 1962, al Covent Garden, el paper d’Helena de l’òpera A Midsummer Night’s Dream , de B Britten A partir del 1962 inicià la seva collaboració amb el Covent Garden de Londres, on aparegué regularment en temporades successives Posteriorment cantà al Teatre dels Festivals de Bayreuth i al Teatro Colón de Buenos Aires 1969-72 Formà part de l’English Opera Group fins…
Carròs

Armes dels Carròs
Llinatge d’origen probablement germànic establert a València al segle XIII.
El seu fundador, el noble Carròs , fill d’un comte Alemany Alamandi nom que pot indicar el seu origen, sembla procedent d’Itàlia a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família i s’establí, de moment, a Mallorca Passà a València i obtingué la senyoria de Rebollet Dels seus fills, Francesc Carròs morí abans que el pare, i Carròs el succeí en la baronia, i el 1276 li fou encomanat el castell de Bairén El fill d’aquest fou el famós almirall Francesc Carròs i de Cruïlles , que, juntament amb els seus…
Leonie Rysanek
Música
Soprano austríaca.
Estudià música a l’Acadèmia de Viena i el 1949 debutà a Innsbruck interpretant el paper d’Agathe El caçador furtiu Posteriorment cantà assíduament a Saarbrücken El 1951 obtingué un gran èxit com a Sieglinde La valquíria a Bayreuth i un any després entrà a formar part de la Staatsoper de Munic Especialitzada en el repertori alemany, sobretot en l’obra de R Strauss, obtingué grans èxits arreu d’Europa i dels Estats Units, on debutà el 1956, tres anys abans de presentar-se al Metropolitan de Nova York substituint Maria Callas en el paper de Lady Macbeth Macbeth Ocasionalment actuà en…
furianta
Música
Dansa popular bohèmia de tempo ràpid caracteritzada per l’alternança de metre binari i ternari al mateix nivell (2/4 i 3/4, per exemple), creant marcades hemiòlies.
El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en…
Teudis
Història
Rei dels visigots (531-48).
Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546, tan importants…
Roger I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~957-1002/12), fill dels comtes Arnau I de Comenge i Arsenda I de Carcassona-Rasès.
Dels seus pares heretà Carcassona i part del Rasès i de Comenge, mentre els seus germans, Odó i Ramon, rebien respectivament la resta del Rasès i del comtat de Comenge Fou víctima de l’ambició del comte Oliba I Cabreta de Cerdanya, que vers el 981 li disputà la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, i que acabà prenent-li, segons uns historiadors, el Perapertusès meridional i, segons altres, el Capcir El 979 féu un pelegrinatge a Roma juntament amb els abats de Sant Pere de Rodes, de Sant Hilari de Carcassona i de Sant Pere de Besalú, el bisbe d’Elna i el comte de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina