Resultats de la cerca
Es mostren 2349 resultats
Toshiro Mifune
Cinematografia
Actor cinematogràfic japonès.
Actor molt expressiu, féu un gran ús dels recursos mímics del teatre tradicional japonès Conegut sobretot per les seves interpretacions en el paper de samurai, en 1948-65 treballà molt vinculat a Akira Kurosawa, a les ordres del qual actuà en una vintena de films Rashō-mon 1950, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1957, Kakushi toridenosan akunin ‘La fortalesa amagada’, 1959, Yojimbo 1961, Akahige ‘Barba-roja’, 1965 per aquestes dues darreres pellícules fou premiat al festival de Venècia També treballà amb d’altres directors com Masaki…
William Turner
Música
Compositor i cantant anglès.
S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències…
Orazio Tarditi
Música
Compositor i organista italià.
Organista en diverses ciutats italianes al principi de la seva carrera, arribà a ser mestre de capella el 1639 Fou un gran viatger i un compositor prolífic La seva producció musical, predominantment religiosa, inclou diversos volums de motets, misses i colleccions de salms Les seves primeres obres acostumen a ser escrites per a quatre o cinc veus i acompanyament d’orgue, mentre que en les darreres es reflecteixen els canvis estilístics que tenien lloc dins l’àmbit de la música religiosa al nord d’Itàlia i hi predominen els duos i els trios El seu duo Dulcis et suavissime Jesu…
Anton Franz Josef Eberl
Música
Pianista i compositor austríac.
Es formà amb GC Wagenseil, JA Stefan i L Koželuh, i de seguida despuntà com a pianista Fou amic de WA Mozart, de qui molt probablement rebé lliçons Durant els anys 1795 i 1796 realitzà dues gires concertístiques per Alemanya, després de les quals fou nomenat mestre de capella a la ciutat de Sant Petersburg per al període 1796-1802 Les primeres obres pianístiques que compongué mostren una clara influència mozartiana, però a mesura que anà evolucionant com a compositor tendí cap al Romanticisme, tal com evidencien les seves darreres obres En la seva època se’l comparà amb Beethoven…
Josep Esclusa Ballús

Josep Esclusa Ballús (al mig)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador.
Membre de les societats de caçadors La Marta, de Martorelles, i El Vilosell Lleida, amb les quals practica la caça del tord i de la perdiu roja També és soci del Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça, el qual representa en les competicions de recorreguts de caça i compak sporting En la primera especialitat, guanyà la Copa de la Generalitat i tres Campionats de Catalunya 1977, 1984, 1988 absoluts, i tres més en les categories veterans 2001, 2005 i superveterans 2010 En aquestes darreres categories ha estat cinc cops campió d’Espanya de recorreguts de caça i tres de compak…
Segimon I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1506-48).
Fill menor de Casimir IV i successor del seu germà Alexandre I Per l’est hagué d’afrontar les escomeses dels russos — a causa de Lituània — i dels tàrtars pel sud, les dels turcs, que pretenien Moldàvia, i per l’oest, les del Sacre Imperi Aquestes darreres finalitzaren el 1515 amb un doble matrimoni, que assegurà als Àustria la successió d’Hongria i Bohèmia En les guerres amb el tsar moscovita Basili III perdé Smolensk 1514, però obtingué la gran victòria d’Orsza 1514, la qual obrí un període d’hegemonia polonesa a l’Europa oriental Casat amb Bona Sforza de Milà, afavorí la…
José Luis Sartorius Tapia
Història
Polític andalús, oriünd de Polònia.
De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular a les Corts…
Angelus Silesius
Literatura
Cristianisme
Poeta místic alemany, graduat en medicina.
De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657 Publicà…
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’ambdós…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina