Resultats de la cerca

Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del s I aC damunt d’un jaciment ibèric Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del s I dC i l’altre del II dC També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el s I Fou abandonada a la primera meitat del s III

Escrit probablement al sud de l’Índia després dels ss IX-X dC, conté disquisicions sobre els sistemes filosòfics Vedānta i Sāmkhya, una inspirada exposició del Bhakti-mārga via devocional i les històries de tots els avatāra de Vishṇu En la part X, de 90 capítols, hom narra les aventures de Kṛishṇa, on abunden antropomorfismes desconcertants d’accentuat erotisme i d’una gran imatgeria mítica Inicià un gran ressorgiment religiós i fou el fonament de l’edat d’or de la literatura religiosa vernacla de l’Índia ss XIII-XVIII dC

Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres…

Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…

Fou un centre de fabricació a gran escala de terra sigillada, que estigué en funcionament des de principi del s I dC fins a mitjan s II dC, i exportà els seus productes a una gran part de l’Occident romà Ha proporcionat importants informacions sobre la tecnologia de fabricació ceràmica i també s’hi ha pogut estudiar l’organització de la producció, gràcies a la troballa de documents comptables relatius al nombre de peces fabricades i la presència de grans forns de fins a 80 m 3 de capacitat, sens dubte utilitzats per diversos ceramistes, cosa que feia imprescindible l…

Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació 304…

La història de l’art de Sri Lanka és dividida d’acord amb les successives capitals reials en tres grans períodes el període d’Anurād-hapūraya segle IV aC — VIII dC es caracteritza en el camp de l’arquitectura per les dagoba , adaptació dels stupa indis Les principals són les de Ruvanveli segle II aC, Thūpārāma segle III aC i Jetavana segle IV dC Les dagoba eren envoltades de monestirs, l’exemple cabdal dels quals és el Lohapāsāda o Palau de Bronze L’escultura és representada per un conjunt de Budes excessivament restaurats i els relleus que ornen les llindes i els…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’…

La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les recopilacions d’…

Sembla que Trajà, quatre dies abans de morir, quan Adrià era legat imperial a Síria, l’adoptà Interessat per la pau, deixà les conquestes de Trajà a l’Orient i es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances Per defensar l’Imperi fortificà el limes , entre altres indrets, a Germània i a Britània mur d’Adrià Féu emmurallar també la ciutat de Roma muri Adriani Es preocupà pels cultes i les civilitzacions locals, però cometé l’error d’alçar un temple a Júpiter dins el recinte de Jerusalem, cosa que provocà una…