Resultats de la cerca

Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…

Membre del Reial Club de Tennis de Barcelona, guanyà la Sunshine Cup amb l’equip espanyol 1992 Ha estat guanyador d’un torneig de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Masters Series Roma, 2003 i de nou de l’ATP Tour Porto, 1996 Bolonya, 1997 Gstaad, 1997 Umag, 1997 San Marino, 1997 Bournemouth, 1997 i 1998 Barcelona, 1999, i Palerm, 2001 El 1999 fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis El 1998 assolí la desena posició en el rànquing de l’ATP individual i el 2004, la dues-centes vuitena en dobles, les més altes de la seva carrera Després d’una llarga malaltia 2005-07, es retirà del…

Durant la dècada de 1930 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al Club Muntanyenc Barcelonès Practicà l’excursionisme i l’esquí de muntanya als Pirineus, els Picos de Europa i altres serres peninsulars Fou vicepresident del Club Muntanyenc Barcelonès 1957-62 i secretari de la delegació catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1950-63, de la Federació Catalana d’Esquí 1964-69 i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, entre el 1970 i el principi de la dècada de 1990 Formà part del consell de redacció de la revista Vèrtex i fou un dels…

Membre del CN Manresa, fou campiona de Catalunya de 100 m 1961, 1962 i 400 m 1964 en estil lliure i recordista catalana tres cops en 100 m 1961-62, cinc cops en 200 m 1959-61, quatre cops en 400 m 1960-61 i un cop en 800 i 1500 m 1960, sempre en estil lliure També fou recordista estatal de 800 m 1960 i campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1968 En natació fou internacional A en vint ocasions i B en quatre A títol pòstum 1969 rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, la medalla al mèrit de la Federació Catalana de Natació, i la medalla d’argent al…

Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la…

També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a…

Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i el 1708 formà…

Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà…