Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Lluís Maria Todó i Vila
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…
Jordi Cervera i Nogués
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003, Talaiot 2006, Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen, L’…
El que cal saber de l’hemocromatosi
Patologia humana
L’hemocromatosi constitueix una malaltia metabòlica caracteritzada per un dipòsit progressiu de ferro i la posterior acumulació d’aquest mineral en diversos teixits de l’organisme, fonamentalment al fetge, el cor, el pàncrees i la glàndula hipòfisi, que inicialment es manifesta amb somnolència, pèrdua de pes, enfosquiment de la pell i pèrdua del desig sexual i que, més endavant, en absència de tractament, es complica amb diverses afeccions greus i irreversibles, com ara cirrosi hepàtica o insuficiència cardíaca L’hemocromatosi sol ésser provocada per una alteració genètica que es…
vel·leïtat
Volició incompleta i passatgera que no arriba a una decisió ferma, desig que no arriba a definir-se en voluntat.
El budisme
Aquest mapa mostra el percentatge de budistes a diversos estats del món, que, en conjunt, representa més o menys el 6% de la població mundial L’àrea amb més seguidors és la de l’Extrem Orient Trobem més del 70% de budistes a Mongòlia, Sri Lanka, Birmània, Tailàndia i Cambodja entre el 40 i el 70% al Bhutan, Laos i el Vietnam entre l’11 i el 40% a Malàisia, Taiwan, Corea del Sud i el Japó Hi ha entre l’1 i el 10% de budistes a la Xina i a Indonèsia Pel que fa als altres continents, hi ha l’1% de budistes a Austràlia, i un 1% o més en alguns països d’Europa, com Holanda i França, sense comptar…
lletra de batalla
Història
Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
sobrenatural
Cristianisme
En l’especulació teològica occidental, dit de la comunicació lliure i gratuïta de Déu (gràcia) en tant que no és deguda a l’essència finita de cap ésser espiritual creat, ni aquest la pot exigir de Déu.
El sobrenatural és gratuït no sols en el pla metafísic de les possibilitats de la creatura, sinó també en el pla de la seva existència real, i específicament en la situació concreta l’home, per la seva lliure culpa, s’ha fet positivament indigne d’una tal comunicació Per raó de la unitat en l’home entre esperit i matèria, el sobrenatural és un factor intern de la història espiritual, talment que la creació ateny la seva finalitat i perfecció no pas en una hipotètica natura pura, sinó en la gràcia, la qual no es la finalització posterior d’un món vers fites superiors extrínseques, sinó que és…
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…
César-Auguste Franck

César-Auguste Franck, en una pintura de J. Rougier
© Fototeca.cat
Música
Compositor belga, naturalitzat francès (1873).
De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys Quintet per a…
Narcís Jubany i Arnau
Narcís Jubany i Arnau
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939 Es doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma Professor de dret canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica, canonge de Barcelona 1954 i bisbe auxiliar de Barcelona 1955 El 1964, elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona 1971, on succeí el controvertit prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de l’arxidiòcesi El 1973 fou ordenat cardenal Publicà, entre d’altres obres, El voto de castidad…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina