Aquest mapa mostra el percentatge de budistes a diversos estats del món, que, en conjunt, representa més o menys el 6% de la població mundial. L’àrea amb més seguidors és la de l’Extrem Orient. Trobem més del 70% de budistes a Mongòlia, Sri Lanka, Birmània, Tailàndia i Cambodja; entre el 40 i el 70% al Bhutan, Laos i el Vietnam; entre l’11 i el 40% a Malàisia, Taiwan, Corea del Sud i el Japó. Hi ha entre l’1 i el 10% de budistes a la Xina i a Indonèsia. Pel que fa als altres continents, hi ha l’1% de budistes a Austràlia, i un 1% o més en alguns països d’Europa, com Holanda i França, sense comptar els milions de simpatitzants que no es declaren budistes, però que reben la influència dels principis filosòfics d’aquesta tradició.
Tota la població budista del món es pot classificar en diversos corrents. Els tres més importants són els següents: Theravāda (“Camí dels antics”) o Hīnayāna és l’anomenat “petit vehicle” perquè només els monjos hi poden assolir la il·luminació: els laics han d’esperar vides futures i confiar que les bones obres i l’almoina els duran a reencarnar-se com a monjos al més aviat possible. Aquest corrent considera Buda un mestre que mostra el camí de l’alliberament del sofriment, i no un déu. Es troba als països més petits d’Àsia, com Sri Lanka, Tailàndia, Cambodja i Laos.
D’altra banda, el Mahāyāna és el “gran vehicle” que duu la il·luminació a tothom sense exclusió i que va sorgir entorn del canvi d’era. Els seus seguidors consideren Buda no tan sols un mestre, sinó també un déu o un salvador. L’ideal del Mahāyāna és el bodhisattva (“ésser despert”), que ha renunciat al seu propi alliberament per posar la seva virtut i la seva saviesa al servei dels éssers vius. Aquests éssers generosos reben un culte semblant al dels sants en el cristianisme. Es troba a països grans com la Xina, el Japó, Corea del Sud i el Vietnam.
Hi ha també el Vajrayāna (“vehicle del diamant”) o budisme tàntric (Tantra, “llibre”), que s’implantà entorn de l’any 500 dC al Tibet, la Xina i Mongòlia, i és el resultat de la combinació amb el xamanisme. Els monjos (lames), que tenen el poder temporal i espiritual, reben un ensenyament esotèric basat en l’estudi dels Tantres, escriptures anònimes de natura mística. Aquesta iniciació els permet obtenir poders i accedir a l’alliberament. Hi ha, bàsicament, dues escoles: l’una és la de les gorres vermelles, i l’altra la de les gorres grogues dirigida pel Dalai-lama (que va haver d’exiliar-se a l’Índia el 1959 després de la invasió del Tibet per les tropes xineses).
Preceptes budistes
Les quatres veritats fonamentals que va enunciar el Buda històric (al segle VI aC al nord de l’Índia) són les següents: a la vida tot és dolor; la causa del dolor es troba en el desig i en la ignorància; destruint el desig s’allibera el dolor possible i s’aconsegueix el nirvana, que és la il·luminació, la felicitat màxima; hi ha un camí per a suprimir el dolor, que és l’eliminació del desig a través del “Noble camí dels vuit passos”: la paraula justa, l’acció justa, el mitjà de vida just, l’esforç just, l’atenció i la concentració justes, el pensament i la meditació justos. La meditació és el coneixement intuïtiu de la no-permanència, del sofriment i de l’egocentrisme, i es pot realitzar mitjançant diverses tècniques: la posició del cos, els mantra (síl·labes que manifesten forces còsmiques), els mandala (representacions gràfiques dels poders còsmics), els jardins zen, etc. L’altre pilar del budisme és la compassió, és a dir, la solidaritat amb tota forma de vida. Al final, el budisme creu en la reencarnació de l’ànima (samṣāra) i que les accions bones garanteixen un renaixement millor.
Stupa
És un dels monuments més representatius del budisme Mahāyāna. S’hi conserven relíquies del Buda històric o d’altres grans mestres; també hi pot haver textos sagrats o objectes cultuals. Els quatre nivells inferiors simbolitzen els quatre estats positius de la ment: amor, compassió, joia i equanimitat. La part intermèdia simbolitza la ment il·luminada. El pinacle està format per un disc solar que reposa sobre la lluna en quart creixent, i simbolitza la magnitud còsmica de l’ensenyament de Buda.
El budisme a Catalunya
El Mahāyāna, en la seva forma japonesa zen (que significa “meditació” en japonès), i el Vajrayāna tenen una presència considerable a Espanya, i a Catalunya en particular, com ho indica el gran nombre de centres budistes. Per exemple, el monestir Sakya Tashi Ling, instal·lat al Parc Natural del Garraf des del 1996, és un dels monestirs budistes més grans de Catalunya i representa el cor-rent tibetà. S’hi poden veure l’stupa i el museu sobre la cultura i l’art tibetans, fer cursos de filosofia budista, seguir tallers de meditació, parlar i menjar amb els monjos, etc.