Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Alina Nowak-Romanowicz
Música
Musicòloga polonesa.
Estudià piano i teoria al Conservatori de Varsòvia 1926-32, història de l’art a la Universitat de Varsòvia 1929-32 i musicologia a la Universitat de Cracòvia 1931-35 Treballà com a docent a l’escola de música estatal de Katowice 1947-59 i com a editora en una editorial estatal de música a Cracòvia 1956-61 Des del 1960 fou professora del departament de musicologia a la Universitat de Cracòvia, on es doctorà el 1961 amb una dissertació sobre JAFK Elsner Centrà el seu estudi en la música polonesa a l’època de la Illustració i a l’inici del Romanticisme La seva tasca representà una…
Empar Villalba i Dávalos
Historiografia catalana
Historiadora de l’art.
És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…
Marie-Claire Jamet
Música
Arpista francesa, filla del també arpista Pierre Jamet.
Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos contemporanis, entre les quals…
Arvid Jansons
Música
Director d’orquestra letó.
Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…
Kurt Eichhorn
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà al Conservatori de Würzburg Baviera, i debutà com a director de cors L’any 1932 inicià la seva tasca de director orquestral a Bielefeld Rin del Nord-Westfàlia El 1938 fou nomenat director musical a Teplitz Schönau, i dos anys més tard, a Karlsbad Al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Dresden des del 1941, el 1945 passà a dirigir-ne la de Munic El 1946 s’estrenà de director a l’Òpera de la mateixa ciutat, de la qual fou titular entre el 1956 i el 1967 Posteriorment 1967-75 fou director de l’Orquestra de la Ràdio de Munic El 1954 inicià la seva tasca docent a la…
Josep Palet i Bartomeu
Música
Tenor.
De jove treballà com a dependent en diversos comerços de la seva ciutat natal, però aviat es traslladà a Barcelona, on es formà al costat de Joan Goula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1900 amb La favorita , de Donizetti, i poc després es presentà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin El 1905 fou Radamés, d’ Aïda , al Caire i dos anys més tard actuà al Teatro La Fenice de Venècia El 1923 feu una llarga gira arreu del continent americà i al Gran Teatre del Liceu estrenà Marianela , de Jaume Pahissa Abans de la Guerra Civil Espanyola es traslladà a Milà, on inicià la seva…
,
Ramon Fors i Cornet
Farmàcia
Farmacèutic.
Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions…
Ramon Solanes i Pinyol
Periodisme
Periodista.
De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses…
Eduard Alesson Gravirona
Futbol
Directiu de futbol i mestre d’esgrima.
Fou el primer president de la Federació Catalana de Futbol, fundada el 1900 amb el nom Asociación de Clubs de Football de Barcelona Durant el seu mandat 1900-04 es creà la primera competició oficial, la Copa Macaya 1901, i es configuraren els estatuts de l’associació Fou president d’honor de l’Hispània Athletic Club i promotor de la fundació del Futbol Club Badalona el 1903 D’altra banda, el 1893 havia començat la seva tasca docent com a mestre d’esgrima al gimnàs Médico de Barcelona Entre el 1897 i el 1898 obrí la sala Alesson, on es formaren alguns dels millors tiradors d’…
Josep Tarragó i Colomines

Josep Tarragó i Colomines
© Fundació Privada Reddis
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat 1968 i doctor 1972 en veterinària per la Universidad Complutense de Madrid, posteriorment amplià estudis a la Universitat de Newcastle Gran Bretanya i es diplomà en administració i direcció d’empreses a l’IESE de Barcelona Inicià la trajectòria professional a l’empresa privada i també com a docent a la Complutense i a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona El 1985 fou cofundador de Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries , l’organització i l’estructura del qual contribuí en gran part a establir i del qual fou el primer director general fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina