Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Sikkim
Geografia històrica
Petit regne de la regió de l’Himàlaia que, des del 1974, constitueix un estat associat a l’Índia.
La capital és Gangtog És situat entre el Nepal a l’W, la Xina al N, Bhutan a l’E i l’estat d’Assam, Índia, al S País muntanyós dominat al NW pel massís de Kanchenjunga 8 585 m, comprèn la vall alta del riu Tistā, afluent del Brahmaputra Ocupa una posició estratègica a la ruta entre la Xina i l’Índia La població, escassa 43,3 h/km 2 1981, és de raça nepalesa i de religió hindú, amb minories de bhòtia i leptxes que professen el budisme Amb prou feines té població urbana 5,1% i l’únic nucli urbà important és la capital Entre les serralades s’obren profundes valls que al S del país davallen fins…
Castell de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors…
L’alegria que passa
Literatura catalana
Obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada el 1898.
Inscrita en la línia simbolista de Rusiñol, recrea un dels seus temes recurrents el divorci irreversible i programàtic entre l’individu a la recerca de l’ideal i la societat materialista que el margina Tot i això, l’efectiva combinació en l’obra d’elements de la modernitat simbolista amb elements de connexió amb la tradició dramàtica catalana —com el costumisme, l’humor o el pintoresquisme— permeté que l’obra s’erigís en un model de regeneració per a l’escena catalana Amb música d’Enric Morera, L’alegria que passa és una obra lírica amb voluntat de contribuir a la construcció d’un teatre…
L’embassament de Riba-roja i els seus voltants
La vall de l’Ebre negada per les aigües de l’embassament de Riba-roja A la part inferior de la imatge apareix el campanar de l’antic poble de Faió Ernest Costa L’embassament de Riba-roja i els seus voltants 25, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest espai, de límits poc definits, engloba els ambients aquàtics formats pel riu Ebre al tram de l’embassament de Riba-roja, la part baixa del riu Matarranya i l’aiguabarreig Segre-Cinca També inclou els ambients secs envoltants vessants de les valls i algunes serres serra de Mequinensa, serra Grossa, etc que s’estenen…
Sant Romà de Sau

Sant Romà de Sau visible en períodes de sequera (2008)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Església
Antiga església parroquial que centrava l’antic poble de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), a l’esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i negada actualment per les aigües del pantà.
Joe Biden
Política
Polític nord-americà, de nom complet Joseph Robinette Biden.
Provinent d’una família catòlica irlandesa, estudià a la Universitat de Delaware, on es graduà en ciències polítiques i història el 1965 Tres anys més tard es doctorà en dret a la Universitat de Syracuse de Nova York El 1969 inicià l’exercici de l’advocacia Afiliat al Partit Demòcrata, del 1970 al 1972 fou regidor pel comtat de New Castle Delaware El 1973 fou elegit senador per aquest estat, càrrec en el qual fou confirmat en les successives eleccions Al Senat presidí el Comitè Judicial 1987-95, el Comitè d’Afers Estrangers 2001-03 i 2007-09 i la Comissió de Control de Narcòtics 2007-09 El…
castell de Sant Ferran

Vista aèria del castell de Sant Ferran
© Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya
Història
Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al NW de Figueres (Alt Empordà) a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI d’Espanya, com a defensa del pas fronterer amb l’Estat francès.
Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste , té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de N a S i 500 m d’E a W, i un perímetre de 3,2 km Ocupa 32,5 ha de superfície Té sis baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria La longitud total dels fossats és de 5 km Al pati d'armes hi ha cisternes on hi caben 10 milions de litres d'aigua Les obres de construcció també foren…
Canals
L’església de Sant Antoni, a Canals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la regió de Xàtiva, a la vall del riu Cànyoles, entre la serra Grossa, al sud, divisòria amb la Vall d’Albaida, al peu del port d’Olleria, i els primers contraforts de la serra Plana, límit de la Canal de Navarrés, al nord.
El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà l’Albercoquer 1,72 ha, la Font del Judeu 2,28 ha, Vaquer 0,22 ha, els Francs 2,16 ha i la Figuereta 0,34 ha El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres La zona conreada ocupa el 68…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
Rafael Correa
Política
Polític equatorià.
Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
